L’ALTRA NOIA DEL PONT


Aquesta nit he vist, crec que per quarta vegada, la pel·lícula “La chica del puente”. I ha estat el primer cop que no l’he entès. 

Se m’ha fet estrany el contingut quan altres vegades l’he assaborit amb passió. He trobat rar el guió que sempre havia aplaudit. Fins i tot la història se m’ha fet incomprensible i els personatges m’han semblat absurds. Avui, davant dels meus ulls, hi havia una altra noia del pont ben diferent a la de sempre. 

En pocs dies la miraré de nou perquè estic convençut que tornaré a trobar-li tots els elements que avui, per motius diversos, ha perdut. El nostre cap genera els canvis emocionals que fan possible les pèrdues o els guanys, les actituds d’aprenentatge. Avui, de la pel·lícula he anotat una frase que altres cops m’havia resultat més senzilla. És aquesta:

El futuro es... es como una sala de espera, como una gran estación con bancos y corrientes de aire, y detrás de los cristales un montón de gente que pasa corriendo, sin verme. Tienen prisa. Cogen trenes, o taxis. Tienen un sitio a donde ir, alguien con quien encontrarse. Y yo me quedo sentada, esperando.







Comentaris

Pere Sans ha dit…
És una bona peli. La protagonista sempre té "mal fario" però perquè s'ho busca. I ell tampoc ajuda massa a fer-li la vida millor.
Anònim ha dit…
La frase escollida és mooolt bona.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS