Header Ads

21 MOMENTS (10): HIROSHIMA MON AMOUR



El cinema del segle passat ens va deixar autèntiques obres d’art mòbils, documents dirigits amb un mestratge que no tenen els directors d’avui en dia, actors i actrius que no s’han vist mai més ni veiem avui en dia. El cinema del segle XX va ser el millor que ens podia passar per les nostres retines i que podien devorar les nostres oïdes. 

A finals de la dècada dels anys seixanta, Alain Resnais va regalar-nos una d’aquelles peces –obra d’art en guió, fotografia, muntatge, direcció i interpretació- que cal veure per entendre què és el bon cinema. La pel·lícula, que genera un debat sobre l’oblit d’una tragèdia i la memòria que no s’ha de perdre, es diu Hiroshima mon amour.

La breu història d’amor entre una actriu francesa i un japonès és l’argument d’una creació que pertany a la popular Nouvelle Vague i que té, com a element innovador, els moviments de la càmera i els seus enfocs. Si us dic, a més, que el guió d’aquesta meravella del setè art el va escriure Marguerite Duras, ja són paraules majors. 

Perquè el guió, com els altres elements que us he citat, però especialment el guió... dóna essència i lluïment als protagonistes. Hiroshima mon amour és un d’aquells clàssics que mai em canso de reveure. Us comparteixo una escena molt especial.  

Amb la tecnologia de Blogger.