06 de juliol 2017



Caminar sobre les passarel·les del món, engrapant el primer tros de terra que arribi quan l’aigua ensaboni la terra ferma. Ja a terra, aprendre que el descans és fràgil com les fulles seques d’hivern a les mans d’un nen. I així, per tenir nits assegurades, illes i llunes pel demà, integrar-nos al paisatge ara que la llum aporta companyia. 

Caminar, aprendre, integrar. Seguir, créixer, estimar. 

...

Imatge: quadre de Davide Bonazzi. 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -