22 de juliol 2017



He arribat a Amatrice amb un lema i és aquell que estic preconitzant: el patrimoni humà més important és el somiure. 

Confio en la capacitat de les persones de cercar, malgrat les tragèdies i el dolor, un petit somriure al fons de la seva ànima quan quelcom o algú, per petit que sigui, els aporta un bri d’esperança sobre la foscor que els entela la mirada i l’esperit. Somriure no elimina l’angoixa ni la tristesa, però ajuda a fer-ho tot més mengívol. 

Aquesta tarda hem inaugurat oficialment el festival Al3Mura. Ha estat mitjançant uns petits parlaments adreçats als assistents. Primer ha estat Susanna Tartary com a responsable artística de l’esdeveniment. Després ha parlat el Bartolomeo Smaldone com a president de Spiragli que és qui ha organitzat aquest punt de trobada solidari a Amatrice. Després m’han passat la paraula a mi i ha acabat qui havia d’acabar, el Mario Sanna que és el pare del Filippo i el president de l’associació que porta el nom del seu fill, Il sorriso di Filippo. 


Tots ens hem alegrat de ser allí per aquesta tasca i tots ens hem emocionat a l’escoltar al Mario. Les seves paraules, trencades pel sentiment intern i intens quan recordava al seu fill, ens han colpit i deixat sense parla. Un nus ens ha recorregut la gola, un calfred ens ha despertat tots els porus de la pell. 


Ha estat un moment dur però que ha donat pas a l’inici de la festa amb els artistes de carrer envaint tot l’espai i, posteriorment, amb la música d’un grup que ha vingut des de Roma per aportar el seu granet de sorra. Els Irish Pop Corn han estat el primer dels tres grups que ens faran més dolces les tres nits del festival. Aquí teniu un vídeo per si els voleu conèixer més a fons. Són molt bons! 


Parlant de la frase que us comentava a l’inici, i que vaig escriure uns dies abans de marxar, l’he estampat en unes samarretes que he portat al Bartolomeo i al Mario. Hem fet intercanvi perquè ell, el Mario, m’ha regalat una samarreta de la seva associació. El moment ha estat bonic i per això us he posat la foto.

...

Nota: La imatge que encapçala el post és una mostra del bell estat de la natura al terme d’Amatrice, un exemple del què us deia el primer dia: la natura s’aferra al paisatge mentre la mà humana és feble i efímera.
 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -