Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
Felicitats per la teva aventura blocaire. M'estranyava que tardessis tant. T'aniré seguint.
Interessant això de la màfia...
Fa temps que no ens veiem però estic molt content pel canvi laboral que has fet. Enhorabona.
Sobre el tema del bloc, el vaig començar ara fa un any però fa un mes, quan el volia renovar, vaig esborrar totes les entrades que hi havia sense voler, quasi una seixantena. AL final m'he decidit i com ara treballo amb molta més llibertat, puc dedicar una estona cada dia al tema. Ens parlem. Una abraçada.