DÉU TE FACEBOOK

El Facebook pot arribar a ser una bona eina social però tot depèn de l’ús que li donis.  Inicialment és un espai on pots compartir estats d’ànim o explicar el què et passa pel cap tot compartint-ho amb els teus “amics” d’aquesta xarxa social. Als “amics” els tries tu bé buscant-los o bé acceptant l’amistat quan són ells els qui t’han buscat a tu. 

Pel mig sempre s’intenten colar altres persones que són “amics” dels teus “amics” i associacions culturals, entitats socials i col·lectius ben diversos que també van per la xarxa social pescant nous seguidors. Fa pocs mesos, en un congrés sobre publicitat i màrqueting al qual vaig assistir, un dels conferenciants va dir una frase que, deixant a banda la nostra opinió sobre les xarxes socials, és encertada. 

Va dir: El Vaticà té Facebook i Coca-Cola també.  Si Déu i Coca-Cola tenen Facebok, perquè nosaltres no l’hem de tenir? 

I aquí ve el tema pel qual faig aquest post (i també perquè avui llegeixo que al facebook de l’alcalde de Tarragona se li colen anuncis). El Facebook té moltes possibilitats però has de tenir cura d’acceptar segons quines amistats perquè si acceptes als amics, als amics dels teus amics i totes les persones i grups que et recomanen els teus amics i els amics dels teus amics, acabaràs inundat de missatges de persones que ni coneixes i d’altres que utilitzen aquest espai per a fer publicitat dels seus negocis. 

En quatre dies passaràs d’un centenar d’amistats a més d’un miler i en quatre dies més aquest miler es multiplicarà fins arribar a la quota màxima que et deixen tenir i que és de cinc mil amistats. Jo, que he caigut en aquest parany, em disposo ara a fer neteja del meu Facebook per intentar donar-li l’és que li volia donar des d’un principi. 

Per això em disposo a esborrar els propers dies a empreses i particulars que només anunciïn els seus productes, persones que consideri radicals en les seves postures polítiques o intolerants en els seus comentaris, amics dels amics a qui encara no conec, amics que de fet mai han estat amics sinó coneguts, altres amics amb els qui he perdut la possible amistat i a altres elements o personatges que se m’han colat i als quals no els hi trobo cap utilitat a la meva vida. 

És, senzillament, donar un bon ús a una eina que, ben gestionada, té la seva utilitat.