EL COMPOSITOR TRIST

Escolto certes músiques els dies que m’envaeix la malenconia. Són músiques que tinc oblidades durant la resta de dies però que, de cop, desperten i em fan viure instants concrets. Avui he repassat gran part de les composicions del compositor trist, com m’agrada anomenar-lo, aprofitant que no m’he mogut de casa per a res. 

Les composicions de Jean Sibelius m’han guarit del fred i de les foscors de la tarda que s’ha entestat a abandonar-me. Sibelius va ser un d’aquells creadors turmentat que hagués estat feliç vivint molts més anys dels que va viure, una d’aquelles persones que a meitat de la vida ja estan avorrits de seguir caminant, pensant, respirant...

Va morir molt gran el 1957, va anar als funerals de companys d’ofici tan coneguts i històrics com Gustav Mahler, Richard Strauss o Arnold Shönberg. I diuen que, fart de la vida, va passar els últims anys de la vida refugiat a casa seva, sense composar i abandonat al tabac i a l’alcohol. L’any 1926, tres dècades abans de la seva mort, ja havia decidit produir poc i no massa bé. 

Però amb tot, li agradés o no el resultat, el cert és que la música de Sibelius ajuda quan cerques simetries a la teva vida en un dia precís, aporta pau en moments de fredor espiritual i alegra les neurones més mortes que són les que guarden intactes els records més envellits. Gràcies Sibelius per la tristesa que serveix ara per alegrar-nos a uns quants. 

Us deixo amb aquesta composició seva, anomenada “Finlàndia”, i acompanyada d’un vídeo d’aquest país que és una autèntica joia.