LA VIDA

En algunes ocasions, neix el text en un part lent i silenciós. En altres, la criatura sil·làbica arriba de cop, amb dolor i plena de sang novel·lesca o poètica. Tot és metàfora o verb, vers convertit en quelcom tangible. Aquest, va a cavall entre el silenci i el crit desesperat, depenent de cada frase.

LA VIDA

La vida és com un replà d’una llarga escala on ens aturem a contemplar la feina feta, reposar, mirar, parlar amb els que també pugen amb nosaltres o ens criden des d’un altre nivell, prendre temps i noves energies... en definitiva, reflexionar sobre l’ànima del treball fet.

Tot treball fet té una ànima, i en la vida, en qualsevol de les seves manifestacions, l’ànima és allò que li dóna sentit i que fa que els actes s’aguantin per ells mateixos, i siguin iguals i diferents a tots els altres.

En aquest replà on ara ens trobem tots cal trobar l’esperit de recerca i de reflexió, la voluntat en agitar les aigües del dia. Això no sempre resulta ni fàcil ni còmode; el còmode és seguir el camí que altres han obert i el difícil és aventurar-se pel bosc, saber treure’n experiència i noves vies a la gent.

No és que la vida sigui un treball de salvament, però és indiscutible que s’ha de convertir, entre altres coses, en elements amb els quals les persones construeixen el seu propi salvament.

La vida mai no és abstracte: sempre té una ànima que ens aclareix el seu color, la línia, el volum i la projecció. Cal però que siguem capaços de deixar la rutina i deixar-nos portar per la creativitat i participar-hi. Des d’aquest replà podem projectar noves il·lusions i nous horitzons.