28 de març 2010


La tristesa ens inunda sovint, ens cobreix i ofega sense perdons. Quan veus que es perd l’amor, quan notes que hi ha el canvi no desitjat, quan sents aquella pèrdua i saps que no hi pots fer res.
I sempre et visita en moments baixos, quan el cansament et té vençut en un racó, quan ja no hi ha ganes de lluitar ni de seguir, quan et desdibuixes com a home i persona, quan ets l’ombra de l’ombra que havies acompanyat.
La tristesa és un càncer, és la solitud repetida en l’infinit, la porta del caos i el final dels teus dies.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -