Header Ads

ARAGON I FERRAT

Ara fa uns quants anys va caure a les meves mans un llibre d’un autor que no coneixia i que més tard em va agradar molt. El llibre era “El campesino de París” i l’havia escrit un escriptor francès que es deia Louis Aragon. Llegint algunes de les seves obres, les que s’han publicat en castellà, i buscant més informació d’Aragon, vaig topar-me amb la música del Jean Ferrat, un dels principals exponents de la chanson francesa.
Ferrat tenia lletres molt polítiques i quan no escrivia les seves cançons es dedicava a musicar textos i poemes de Louis Aragon. El disc Ferrat chante Aragon va ser un dels seus treballs més venuts. El poeta va morir el 1982 i en aquella època el cantant va començar a reduir la seva producció musical espaiant les gravacions dels seus LP’s.
Aquest cap de setmana Ferrat ens ha deixat, ha mort als 79 anys desprès de patir una llarga malaltia. Quan es mor un artista que t’ha omplert en certs moments de la vida, que t’ha permès gaudir algunes estones, que t’ha nodrit, sap greu. I la seva mort, la de Ferrat, és una pena perquè ell, com en Moustaki, són gent que mai abandona els escenaris i per tant encara ens devia algun concert d’aquells que protagonitzava sovint a petits locals i racons poc habituals. Us deixo amb un dels seus vídeos més coneguts. Endavant Jean!



2 comentaris

Dominicque ha dit...

Ferrat, Brassens, Brel, Montand... que belleza la de la chanson. Buen artículo.

Oscar Ramírez ha dit...

Moustaki, Dutronc, Gall, Trenet... Son muchos los que la han hecho grande Dominicque. Y es un movimiento inolvidable. Gracias por el comentario.

Amb la tecnologia de Blogger.