02 de març 2010


No em cap al cap que l’aigua que es gasta a la ciutat de Tarragona per a regar i netejar els carrers sigui potable. No m’hi cap perquè tothom sap o recorda els problemes que va patir la ciutat durant dècades per la qualitat de l’aigua que hi havia als pous existents. Com a autor del llibre dels 25 anys d’Ematsa (empresa municipal d’aigües de Tarragona) vaig tenir ocasió de comprovar quina situació es vivia en aquella època de l’aigua salada. Per això no comprenc que ara es regui amb aigua potable quan a la ciutat hi ha tancats una trentena de pous que tenen aigua suficient per rentar els carrers, aigua en condicions per rentar la cara a l’asfalt i no apte per al consum humà.
Crec que en aquests temps toca fer més pedagogia que mai i educar als ciutadans en el consum moderat de l’aigua. Però aquesta tasca no es pot fer a una ciutat com Tarragona on les decisions politiques van en contra d’aquests principis. Els 18 milions de litres d’aigua potable que el govern de l’Ajuntament de Tarragona llença als carrers i el més de mig milió d’euros que costa aquesta acció tan insolidària, podrien dedicar-se a moltes altres coses, a fer el bé, a crear futur, a pensar en demà. L’aigua és un bé massa escàs com per anar llençant-lo.

4 Responses so far.

  1. tenen tots els punts per ser capital, ànim Ballesteros, que aviat ho faràs pitjor que el Nadal

  2. Tens tota la raó, Oscar.
    Aquests diners es podrien fer servir per altres necessitats.

  3. Té la Mà Maria, sumant punts igual són un ajuntament de champions, jajajaja.

  4. Persona non grata, és cert, hi ha tantes coses a fer amb diners i tantes coses que no es fan perquè ni s'hi pensa. Gràcies per la teva aportació i benvingut a aquest blog.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -