AGRICULTURA MENTAL

La meva última visita a Itàlia, per a presentar la meva darrera obra, va servir per agafar el repte d’organitzar el proper any, a la ciutat de Tarragona, el festival cultural anomenat Al3Mura que ara organitzen els amics de l’associació cultural Spiragli. Es diu així perquè l’associació té la seu a la ciutat d’Altamura, perquè el festival dura 3 dies i perquè es fa extramurs, fora de la ciutat i a altres municipis que tenen un bon llegat històric, cultural i patrimonial.  Els dies 15, 16 i 17 de juliol del 2016, Tarragona serà la seu de la sisena edició d’aquesta trobada cultural. Fa un mes, l’associació Spiragli em va nomenar delegat d’aquesta mateixa entitat a Espanya. I des de llavors treballo intensament per fer-la grossa el proper any. El fil conductor és molt atractiu i els convidats, alguns ja estan confirmats, són de primera línia. Us aniré aportant detalls dels avenços que es vagin fent. Tarragona, com Itàlia i les nostres vides, té un passat que no hem de...

El 2007 vaig obrir, a part d’aquest blog que llegiu ara, quatre blogs més. En un d’ells hi penjava textos dedicats a una persona que no tenia al meu costat i de qui m’havia enamorat anys enrere, hi escrivia missatges que sabia que potser mai els llegiria qui els havia de llegir, paraules que en tot cas havia de fer sortir i que van quedar plasmades en aquell espai que sempre va ser públic.  Ara, aprofitant que fa setmanes que estic fent neteja dels blogs que ja no utilitzo per tancar-los, us anuncio que he fet una petita tria dels textos publicats en aquella època i en aquell blog que us deia. Penso que els que he escollit, són només cinc, no poden caure en l’oblit etern o desaparèixer com ho faran els altres 352 escrits que he decidit no salvar de la crema. A partir de demà, penjaré cada dia un dels cinc textos que he amnistiat. Aviso que no he tocat ni una coma del seu contingut per respecte a allò escrit al seu moment i que, per tant, allò que llegireu és allò q...

Remenant llibres per ordenar-los, m’ha vingut a les mans una antologia del poeta tortosí Gerard Vergés, mort ara fa un any, que ens va deixar un llegat ampli, gran i majestuós. Ampli perquè va escriure molt, gran perquè la seva poesia és immensa i majestuós perquè pocs escriptores són capaços de treballar amb les paraules de la manera que ell sabia fer-ho.  Òbviament, ja que tenia el llibres a les mans, he guaitat al seu interior amb calma i m’he retrobat amb una poesia que considero deliciosa, necessària en aquests temps convulsos i plens de tants moments gens agradables. És llarga però és bella. Llegiu-la amb calma i assaboriu-la. Fa deu anys, fa deu segles Fa gairebé deu anys que ja no escric poemes. No obstant això, ni l'eix imaginari de la terra no s'ha mogut ni un grau del seu declivi. Vull dir, en resum, que —sense versos— igual tornen tardors i primaveres, que en...