Header Ads

DIARI DE LES CADIRES (8): LA LLEUGERESA DE L’ÉSSER A LES SET ESCALES DE LA VIDA DE GAT



El vent ens durà a noves terres i ens posarà davant del rostre, oportunitats. Avui, taula per a tres, cafè per a dos i avió per a un de sol, jo. Una persona ens ha dit, mentre cruspíem llagostes exquisides, que importa allò que ve després de la vida i no pas la vida. No li hem respost perquè un cop eliminat allò que et sobra i creus impossible al teu entorn – per exemple aquell personatge – torna la veritat i, en conseqüència, la vida present.    

La lleugeresa de l’ésser sempre insuportable, com descrivia Kundera, em quadra amb un nou pensament: les persones no veuen l’interior de les altres persones i per tant, no coneixen les seves esperances o les penes, els somnis que hi ha sota aquella màscara de pell i ossos que tenen davant. 

El dia que deixem de ser depredadors de la bellesa i tinguem clar que aquesta és un regal immerescut que va a sorts quan és exterior, sabrem que viure té altres estímuls molt més complerts que el gaudi del rostre. 

A les escales de la casa que veieu hi he trobat asseguts a una nena petita i una gata raquítica apurant l’última vida. La Galatea (m’enamora aquest nom) acarona a la gata sense parar mentre la bestiola ronroneja i s’abandona al plaer del tacte suau d’aquelles manetes. Els dos pisos de la casa són a set escales de distància però la nena i la gata mai van a dalt i viuen al replà de baix. La Galatea és cega de naixement i la gata no camina d’ençà que un cotxe la va deixar paralitzada. 

Lluny de pujar les set escales – com els set dies de la setmana o les set vides de gat – nena i gata saben de la bellesa del gest que es regalen i que les omple de vida. M’acomiado d’elles dues i baixo carrer avall, camí del port i de nou a terra ferma. Marxo de l’illa grega sabent que si confies els teus secrets al vent, poden arribar als arbres. Però si els confies als arbres, mai se’ls endurà el vent.   

Aquesta vuitena part posa el punt i final al Diari de les cadires que, en cas que no ho hagueu fet, es recomano que llegiu sencer i amb calma. Hi ha missatges amagats, com els que du aquella ampolla que va sola i sense rumb pel mar. 
Amb la tecnologia de Blogger.