26 de setembre 2015




La història és la de dos nens – El Dylan i la Kylie - que viuen a un dels barris marginals de Dublin, que pertanyen a dues famílies desestructurades i reben el maltractament per part dels pares o els germans. Un dia la situació arriba al límit i decideixen fugir ben lluny, sense saber on van, sense mirar enrere, fugint per necessitat d’un canvi d’hàbits i d’una nova aventura. 

La seva estada pels carrers de la capital irlandesa, amb tots el moments que els toca viure i allò que veuen i que els és nou, és la trama de “Kisses”, una pel·lícula que val molt la pena. És del 2008 tot i que no va tenir massa publicitat i al passar desapercebuda és  complicat descobrir-la.

De les moltes frases i moments que té el guió i els personatges, n’he anotat un que us ajudarà a composar l’escena que se’n deriva. És una conversa que tenen els dos protagonistes i que enceta el nen. 

- Ese hombre era un poco viejo para ti.
- Me gustan viejos. Los viejos tienen dinero.
- ¿Así que lo besas por dinero?
- No. Él es amable conmigo. Y yo no tengo nada que darle, solo besos.

És un petit tast d’aquesta pel·lícula que està disponible només en versió original, anglès, i que té com peculiaritat que tota la banda sonora són cançons de l’incombustible Bob Dylan. El nostre món és ple de ciutats que tenen suburbis on hi viuen famílies amb pobres estructures ètiques i socials, on hi ha molts nens i nenes com els qui protagonitzen aquesta obra de cinema dirigida pel Lance Daly.  

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -