Header Ads

MARE I FILLA




A la Laia  li ha tocat un premi que sortejaven a la botiga de queviures del poble. És una senzilla torradora però li ha fet molta il·lusió. Quan li han dit s’ha quedat bocabadada. A vegades passa, com diu la cançó, que la vida et fa un petó a la boca, i si no s’hi estàs acostumat, et quedes tan sorprès que no pots ni ser feliç.

Mentre la seva mare pela les mongetes a la taula de la cuina la Laia seu al davant seu i fa figures amb la molla del pa. Estan silencioses, es miren quan l’altra no ho fa, fan veure que pensen cada una en les seves coses, i només de tant en tant diuen alguna frase intranscendent.

La Laia esperava poder compartir l’alegria amb la seva mare i se sent sorpresa, ferida i decebuda per la indiferència amb que ha acollit el premi de la torradora. El cas és que la mare de la Laia no ha tingut gaires alegries a la vida, i aquesta sort quasi ridícula que ha tingut la seva filla li produeix inseguretat, por i enveja. I tenir enveja d’aquesta petita sort de la seva filla, que treballa des dels setze anys, la fa sentir mesquina i culpable.

La mira amb tendresa: la Laia fa pilonets amb les cues de les mongetes i està emmurriada.

Se l’estima amb bogeria. S’escura la gola.

- Filla, estic molt contenta de la sort que has tingut, li diu sincerament.
Amb la tecnologia de Blogger.