15 de setembre 2015



Aquest text és el darrer escrit a l’illa grega, anotat en un paper de comandes d’un cambrer i fotografiat amb el mòbil per no perdre el contingut. L’original sura pels mars de Grècia des de fa tres dies, dins d’una ampolla de vi, tapada amb un suro, llençada amb la calma, esperant tocar terra algun dia per fer que, qui l’obri, llegeixi:  

És bell pensar que aprenem sense parar. A l’hospital vaig acceptar que tots ens podem equivocar sabent que el món seria més món si tothom, tots nosaltres, acceptéssim que ens equivoquem i no busquéssim excuses. La meva vida té errors però no té maleses, no ha estat feta a cop de danys als altres ni per una persona, jo, que gaudeixi maldant a ningú. Sóc un pur sentimental que estima. Sempre he estimat i m’he enamorat amb passió i eternament una sola volta. 

Certs silencis, correus que no arriben, contactes inexistents... són injustos ara quan sempre has buscat fer el bé. A certes alçades, que se’t condemni a la foscor és una injustícia. I no hi ha remei a aquest gran mal ni cicatritza la ferida. 
 
Només algú obsessionat amb els seus propis secrets pot passar dels secrets i mancances dels altres. Algunes persones prefereixen viure en la seva pròpia angoixa que proporciona malestar als altres, saben concedir les seves penes a qui els ajuda i malbaratant oportunitats de ser felices.  Certs castells que alguns es creen cremen el conte i maten a la princesa, aniquilen l’entorn i condemnen a qui hi viu dintre. 

Hagués estat fàcil viure junts, viure, senzillament viure. Em conformo amb les fotos fetes aquell estiu a un cos mig nu que ja no palparé, amb les imatges de tardes de passió en la distància, missatges del mòbil o per correu... fragments que romanen amb mi, com un petit tresor d’un regne ja inexistent.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -