09 de setembre 2015


Una noia jove torna a la casa on va créixer després de la mort del seu pare amb qui sempre va tenir una pèssima relació. Allí coneix un home que cultiva la terra i escriu, un personatge que lentament i sense que ella ho demani o ell s’ofereixi, es converteix en el seu coach, protector i analista. 

Estableixen un llenguatge gestual i físic com a mètode de coneixement i apropament, provoquen tensions i creen lligams que es trenquen a l’instant i es tornen a reconstruir al següent gest. La relació és complicada, insalvable en molts moments, sensual i sexual en altres. 

Us acabo de narrar allò que he vist en una pel·lícula que no m’ha deixat indiferent, que m’ha mantingut atent del principi al final, que m’ha portat a la ment molts records del passat recent i que m’ha permès entendre algunes actituds que fins ara em desconcertaven i no entenia.

Dels molts fragments del completíssim guió que he anotat, comparteixo aquest: 

Ell: Tú deseas y destruyes. Es tu batalla. 

Ella: Yo lo llamo volar. Es una batalla de amor. 

(fa una pausa i camina per la cambra)

Es excitante ver qué lejos estoy. No puedes entender el estado de mi mente, no estás dentro. Ni yo lo sé hasta que no empiezo a jugar. 

Ell: ¿Y ahora?

Ella: Ahora no puedo descubrir nada. 


Sara Forestier i James Thierrée són els dos protagonistes de la pel·lícula que no té versió espanyola. L’he vist en versió original en francès i subtitulada en anglès.   


Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -