04 de setembre 2015




No recordo haver tingut tantes amants (amades) com missatges rebuts avui preguntant-me si la piga de la foto era la seva. I res més lluny de mentir, que això no se’m dóna bé, he de meravellar-me sabent que tantes dones que conec tenen tantes pigues al coll i no les havia vist. Mai sabré si la propietària de la piga de la foto, l’ha vist (s’ha vist). Bàsicament perquè cap dels missatges rebuts és de la propietària de la piga i també per un altre factor important: la mestressa de la piga al coll a qui vaig fotografiar l’estiu del 2013, té la piga a aquest costat o a l’altre? I si jo hagués fet la juguesca de pintar la piga a la part del coll que us mostro a la foto i us he amagat l’altra part del coll on s’hi hi ha la piga de debò?

Sigui a aquest costat o sigui a l’altre, la mestressa de la piga de la foto de l’estiu de fa dos anys, segueix sent solament una. A la resta de pigoses amigues amoroses o amorosides, petons a les galtes i abraçades dempeus. 

La foto que us poso és de la mateixa propietària de la piga però ara no sabreu si he esborrat la piga de la foto o la piga de l’altra foto és la bona. Misteris que es descobreixen només peregrinant amb calma una pell desitjada i a l’abast. 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -