06 de setembre 2015




Posem com a escenari una casa on se’t convida a llegir poesia, una nit de divendres d’un estiu que ja és a les seves acaballes. I posem que la sessió és agradable i s’allarga fins al matí del dia següent amb una matinada màgica i tantes altres coses. Aquesta, posem, és la narració.

Ella era fràgil, flotant i vaporosa, ni molt alta ni molt baixa, amb una complexió delicada, com un gatet petit que demana mims, amb els ulls del color que té la mel a l’hivern. La sensació de descobrir-lo a ell a través de la seva veu, li va semblar molt estranya a ella. Però desaprofitar aquesta oportunitat va ser impossible durant tota la conversa a soles. Ella, de cop i volta, es va trobar intentant seduir-lo com si ho fes per una altra dona que visqués dintre d’ella i no sabés que existís fins aquell moment.

Va decidir ensenyar-li la casa, tot passejant amb calma. No van parlar massa pel trajecte, els va agradar caminar en silenci al costat de l’altre. Quasi es podien escoltar com pensaven. Hi havia una sensació de proximitat enorme, com mai l’havien sentit abans, i els venia un desig boig i tendre d’abraçar-se.

A ell, la casa li va agradar des del primer moment que la va veure, ja a la llunyania, abans d’arribar-hi. Era una casa gran, amb la façana de pedra i el jardí bastant ampli. Per dintre, les parets eren també de pedra i la sala d’estar tenia un parell de sofàs de color grisós, usats i afectuosos. Les altres estances de la casa eren senzilles i recollides. Vista tota la casa, ella el va convidar a un cafè mentre esperaven als convidats. Ell parlava sense tensions, content i confiat, com si ja fes temps que la conegués a ella.

La nit va ser un plaer ple de lectures de poemes i converses entre tots els convidats. Mentre uns parlaven, ell recordava constantment la seva cara i veia com l’alè d’ella era lleuger i dolç quan ella se’l mirava a ell.  Al dia següent al matí, mentre esmorzaven, va sonar el telèfon i ell va deixar que el so del mòbil impregnés tota la casa, absorbint de pas tota la passió i el desig acumulats. Ella va quedar-se escoltant el telèfon mentre se’l mirava a ell i comprenia que ja no importava aquella persona, que no era seva si és que mai ho havia estat malgrat el que va passar de nit i matinada. 

La foto: posem que és de la casa on se’t convida a llegir poesia.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -