Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Per més que s'hi entestin i malgrat les moltes reunions que puguin fer, Europa i l'Africa continuaran estan a anys llum en tots els sentits. Crec que és la conclusió que cal extreure de la reunió que han celebrat a Lisboa els dirigents polítics dels dos continents. Hi havia bones intencions però no s'ha arribat a cap acord important i la bona entesa assolida en alguns temes no passarà de ser un llistat de bones intencions. Europa vol que l'Africa sigui més competitiva però quan els africans els recorden que per aconseguir aquest repte s'han de posar molts diners sobre la taula, els europeus canvien de tema. Europa vol establir-se amb força al territori africà argumentant que ho farà per ajudar a incrementar la productivitat però els africans es temen que aquesta acció acabi amb els pocs recursos productius autòctons que tenen. Europa té por del creixement productiu de la Xina, cada cop més accelerat, mentre els africans els reben amb els braços oberts perquè els xinesos no els demanen res a canvi. Resumint, Europa demana impossibles a l'Africa, intenta ajudar amb uns mecanismes que no serveixen i les solucions que aporta en el principal tema, la immigració, son a un termini massa llarg. La proposta feta pel president Zapatero, un pacte euroafricà que garanteixi l'escolarització, generi ocupació i millori les infraestructures, és bona però la seva aplicació demana anys i el temps passa factura, una factura que seguirà tenint noms i cognoms de víctimes que marxaran dels seus països africans per morir en territori europeu. Les bones intencions han de ser constants per convertir-se en realitats i no serveix de res proposar-les cada set anys. La última reunió entre els representants dels dos continents es va fer l'any 2000. Això ho diu tot.
Comentaris
els necessito per què no vull compartir amb ells els meus beneficis i per aix`, jo guanyo el mateix i la camisa costa 5,95 als supermercats...
només cal que recordeu el % que s'incrementa el preu del quilo de taronjes des del pagès fins al supermercat... m'esteu dient que amb àfrica hi haurà més bon rotllo???
no, ho sento.... tot és un negoci.
és com lo de xina, per què creix tant? per què no hi ha seguretat social, ni prevenció de riscos laborals, ni protecció del medi ambient....així, sense res, i a "pèl", tot és més barat quan ho vens fora, i a sobre el iuan està "controlat" per l'estat...
ho sento... visc de conya gràcies als esclaus i això, ens agradi o no per acabar-ho només té un mètode, treure el talonari...i ningú hi està disposat.
no oblidem que si limitem la possibilitat de fer beneficis, aíxò desmotivarà la creació d'iniciatives...
això de l'economia és més complicat que el cub rubik ;)
ricardo santiago.
Res, després d'unes setmanes gairebé incomunicat telemàticament, am la cirereta d'un temps sense ordinador... doncs ja torno a estar per aquí. I sort que venen dies de vacances doncs m'hauré de posar al dia per no perdre el fil del que has anat postejant.
Salute!