EL TERRATRÈMOL FERRAN
El portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, Joan Ferran, l'ha liat i ben liada. Les seves declaracions sobre TV3 i Catalunya Ràdio, els mitjans que paguem tots els qui vivim a Catalunya. Ferran reclama una televisió i una ràdio molt més neutral, objectiva, plural, informativa i sense biaix partidista i afegeix que cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores de la Generalitat. Aquesta paraula, crosta, ha estat justament la que ha tocat el crostó i ben tocat. Ferran ha deixat anar altres perles tot dient que TV3 "és despietada amb el Govern català. Prioritza, magnifica i recaragola la informació en contra de l'Executiu. Amplifica els conflictes i minimitza les notícies positives sobre el Govern". A més, segons Ferran "cal una televisió i una ràdio públiques en català, nacionals, però no nacionalistes. Que serveixin a tots els catalans i s'abstinguin de fer proselitisme sobiranista i de construir pàtries". L'entrevista no té pèrdua i la podreu llegir sencera en aquest enllaç.
Arran de les seves declaracions s'ha vist el de sempre, tres partits en un costat (ERC, IC-V i CiU) i dos a l'altra (PP i Ciutadans). Al mig del terratrèmol hi ha el PSC, el partit de Ferran, que no sap si amagar el cap sota l'ala, tallar algun cap o posar un nou cap pensant com a portaveu adjunt. Cadascú farà el seu anàlisi però en tot cas hi ha la meva que és la que aporto ara. Jo crec que TV3 i Catalunya Ràdio, sobretot la televisió, sempre han estat els mitjans del govern. S'entrevista al president de torn i no es parla de segons quins temes als informatius o se'n parla de forma breu. Una altra cosa és el que avui han denunciat alguns dels partits arran de les declaracions de Joan Ferran, la instrumentalització dels mitjans, el control que exerceix el govern per fer-se'ls seus. Això passa a tots els nivells començant pels ajuntaments. Ja he parlat en alguna ocasió de la meva experiència quan treballava a Reus i ara puc parlar del municipi on visc i on, per plaer i sense rebre cap euro a canvi, exerceixo de cap de premsa d'un partit polític independent. El que si tinc clar és que els casos que conec on el govern dirigeix també els mitjans municipals, son de color socialista. Amb això no vull dir que siguin els únics, mai a la vida. Segur que passa a altres ajuntaments on governen altres partits però jo conec tots els casos amb el PSC al capdavant. Sigui com sigui, no crec que Ferran s'hagi equivocat en el fons tot i que, analitzant a fons la seva entrevista, potser si en les formes, en la contundència. Passi el que passi, en el meu rànquing particular de televisions i ràdio, publicat al seu dia, TV3 i Catalunya Ràdio segueixen estant a la cua.
Arran de les seves declaracions s'ha vist el de sempre, tres partits en un costat (ERC, IC-V i CiU) i dos a l'altra (PP i Ciutadans). Al mig del terratrèmol hi ha el PSC, el partit de Ferran, que no sap si amagar el cap sota l'ala, tallar algun cap o posar un nou cap pensant com a portaveu adjunt. Cadascú farà el seu anàlisi però en tot cas hi ha la meva que és la que aporto ara. Jo crec que TV3 i Catalunya Ràdio, sobretot la televisió, sempre han estat els mitjans del govern. S'entrevista al president de torn i no es parla de segons quins temes als informatius o se'n parla de forma breu. Una altra cosa és el que avui han denunciat alguns dels partits arran de les declaracions de Joan Ferran, la instrumentalització dels mitjans, el control que exerceix el govern per fer-se'ls seus. Això passa a tots els nivells començant pels ajuntaments. Ja he parlat en alguna ocasió de la meva experiència quan treballava a Reus i ara puc parlar del municipi on visc i on, per plaer i sense rebre cap euro a canvi, exerceixo de cap de premsa d'un partit polític independent. El que si tinc clar és que els casos que conec on el govern dirigeix també els mitjans municipals, son de color socialista. Amb això no vull dir que siguin els únics, mai a la vida. Segur que passa a altres ajuntaments on governen altres partits però jo conec tots els casos amb el PSC al capdavant. Sigui com sigui, no crec que Ferran s'hagi equivocat en el fons tot i que, analitzant a fons la seva entrevista, potser si en les formes, en la contundència. Passi el que passi, en el meu rànquing particular de televisions i ràdio, publicat al seu dia, TV3 i Catalunya Ràdio segueixen estant a la cua.
Comentaris
tenim una realitat, tenim una història, tenim una voluntat... ho sento, hi ha d'haver diferències.
així i tot no considero que es faci feina antigovernamental, el que succeix és que quan manes a la teua regió (com diria en joan ferran) i tambe al govern d'españa i tot se'n va a pastar és molt difícil disfressar-ho.
com deia aquesta setmana el Nadal (no el tarragoní, sino l'altre) si a madrid hagués manat el pp ell probablement s'hagués manifestat i/o hagués demanat la dimisió de la ministra....
a mi no em molesta que quan parlen del temps surti alacant, fraga, mallorcca (el tradicional de salses a guardamar i de fraga a maó) igual que tampoc em molesta que a tv1, tl5 o A3 no diguin que "en la españa africana va hacer buen tiempo", i facin veure que les canàries no són d'aquell continent....
ho sento però en un món globalitzat, amb més d'un centenar de canals i només tres o quatre en català, m'agrada que "la nostra" tele sigui en la meua llengua i no neutra i plana, sino nostra.
ricardo santiago
A mi em sembla molt bé el que dius però segueixo pensant que aquest govern, i els altres, estan sota les ordes del qui mana. Jo també vull una televisió pròpia però no la tinc. No vull una tele que únicament parli del nacionalisme, que exporti el model de catalanitat que volen alguns polítics a aquesta mena de serials de tarda que fan cada dia i que fan pena, que ens imposi escoltar que Madrid és bo o dolent segons bufa el vent...
Vull una tele que pensi que a Catalunya hi vivim molts catalans i altres persones que també tenen el dret a definir-se com a tals malgrat hagin arribat de fora. Una tele en català, ara i sempre. Una tele parcial, sense manipulacions polítiques, per quan?
De bon rotllo, Ricardo.
salutacions
m'agrada la teua reflexió i la que fa anar la zel, només hi afegiria que potser ens cal d'entrada assumir, una evidència que us costa molt, que ser periodista no dóna imparcialitat i que tots els medis escombren o tenen tendència, que no vol dir que són tendenciosos, cap alguna banda.
i a partir d'aquí la reflexió del sr.ferran em semblaria encertada si ho hagués enfocat d'una manera semblant a "...els mitjans públics han de ser el més imparcials possibles i si bé podem acceptar que la razón té un crostó dretà i el periòdico un crostó socialista, el crostó catalanista que li veig a la corporació caldria treure-li".
enfoncant-ho així, dit amb les seues paraules, jo hagués pensat coi té un enfoc més obert, però de la manera que ho ha dit sembla que només ha anat a fer llenya de tv3.
seguim en contacte
ricardo santiago
és que tal i com ho dius em queden dubtes....
ricardo santiago
ricardo santiago