A CASA MEVA
Formarà part del
meu proper llibre, té un caire surrealista, una doble lectura i diu així:
A casa meva es
balla al ritme de les estufes, s’aprèn a despullar al vent i a les nits de
lluna plena es juga a ser feliç.
A casa meva hi
passa de tot i els pocs ratolins que hi viuen estan condemnats a seguir-me la
corrent.
A casa meva els llençols
observen des del llit, més enllà dels seus nassos, com les puces prenen el sol
entre les potes d’una gallina i els cargols es reuneixen en una gota de
champagne.
I quan la tarda
estira les seves cames per sobre els vius, les flors a casa meva conversen
entre elles mentre se les miren les escales del replà i el bagul de records on
hi jau una formiga pacifista amb dots de gran oradora.
I ningú s’espanta
si a estones ens quedem a les fosques mentre les cuques de llum volen fent un
ballet cap a la següent cambra i es perden.
A casa meva hi
passa de tot i tots tenen dret a veu i vot. Des del bany a la cuina, des del
llit fins el forat abandonat per les aranyes abans de fer les maletes. Tots
somriuen d’alguna forma i es conformen amb el poc que tenen i el no res que posseeixen.
Perquè a casa
meva tots hi poden estar tranquils i saben els perills de canviar de domicili
quan han aconseguit el respecte d’aquest pobre poeta.
Foto: Il·lustració de l'artista Cadence Wu a qui he conegut fa pocs dies.
Comentaris
Antonio
Bones perspectives amb aquest llibre: el començament m'ha agradat i m'ha enganxat molt!!!