FINESSE, GÉOMETRIE
Entre
la finesse (finor) i la géometrie
(geometria) hi ha detalls en la imatge que il·lustra aquest escrit. La finor,
sempre sensible i tendre, de la xemeneia que reposa i s’alça cap al cel com un
element més del paisatge topa amb la geometria de la construcció i l’eficàcia
de no envair massa ni el cel ni l’horitzó, ni prendre protagonisme als altres
elements que l’envolten ben ordenats.
La
finor és l’arbre que neix de la boca que abans treia fum per contagiar el cel
amb grisos. I la geometria és el propi arbre arrelat al centre de la boca amb
una copa guarnida i compensada que ara repta als núvols blancs des del verd més
sa que li atorga la terra que el manté viu.
La
finor i la geometria tenen però un punt en comú. Els somnis que cerca la finor
són les sospites que ofereix la geometria. L’amor és a tot arreu, també a la
xemeneia. I l’amor demana presencia i ordre: arbres que facin ombra des de
terra i nous fums que provoquin als núvols perquè abandonin la soledat i la quietud.
La
finor és geomètricament perfecta si tot els seus cantons quallen als nostres
dies. Finesse... géometrie.
Text escrit tot havent llegit "De l'esprit géométrique et de l'art de persuader" de Blaise Pascal.
Comentaris