FORMES DE VEURE I VIURE LA VIDA

La vida no se mide por los momentos que respiras, sino por aquellos que te dejan sin aliento.

Fins i tot les pel·lícules dolentes tenen frases bones com aquesta. En cada gest, acció, element o objecte que no ens convenç ni agrada cal, senzillament, buscar-li un punt o instant de bellesa. Tots el tenen. 

Reflexionant sobre la frase que encapçala aquest post, em va venir al cap la sensació que podem arribar a tenir en certs moments de la nostra existència d’haver perdut els anys i el temps. I res més lluny si, com us deia, cerquem els petits detalls de cada sensació viscuda, els moments positius que sempre hi són malgrat, en el conjunt, siguin insignificants i no facin decantar la balança cap al costat bo. 

En certes reflexions m’acullo al dret d’escoltar a les persones més properes, aquelles a qui permeto opinar des de fora i que sempre diuen la seva des de la seva pròpia pell, sense posar-se a la meva i dir-me què he de fer perquè és allò que ells farien. El món és ple d’amics-consellers que extrapolen les seves vivències a la pell que no habiten. Per tant, cal tenir persones que opinen però no marquen cap decisió. 

L’amic Antonio, amb qui ara parlo menys del que voldria, sempre diu que l’encerto en com visc i veig la vida malgrat, com tots els mortals, vagi rebent cops i decepcions. Estic convençut que és important no permetre tots aquells moments que fan que la vida perdi importància. Les claus per subsistir amb certa felicitat passen per mantenir un bon cercle d’amics, fer l’esforç de veure’ls a tots malgrat tinguis poc temps, evitar que les multituds et posin nerviós, potenciar la sociabilitat perquè aprens molt dels altres, no tancar-te ni enclaustrar-te a casa, riure amb més ganes per evitar el dolor, buscar noves emocions en petits fets, llençar-te constantment als teus desitjos emocionals, deixar enrere les pors i les fòbies, estimar el teu treball, dedicar-te un espai de temps a la teva persona però sense abusar, no perdre oportunitats, reintentar allò que primer no funciona i creus que val la pena, sentir-te invencible i no aferrar-te al passat ni condemnar-te pels teus errors pensant que els pots tornar a repetir. 

Tot i que la llista és llarga, es resumeix en poc més que viure i gaudir el moment, compartir amb qui realment saps que t’aprecia, regalar-te i sentir-te acceptat. En tots els altres casos, sigui la vesant de la vida que sigui, un altre bon amic, l’Alejandro, té una frase molt bona: no dejé de querer, dejé de insistir. 

I tot que els dos amics que avui us he comentat no són catòlics, allò que diuen en aquest cas VA A MISSA. Feu-vos un favor a vosaltres mateixos i llenceu-vos a la vida, a aquells moments i etapes que us poden deixar sense alè i no al dia a dia que únicament us permet respirar.

PD: Ja vaig avisar que el nou blog tindria un caire molt més filosòfic.