LA MEVA MENTIDA PRECIOSA
Aviat us parlaré de l’Alessio Arena. Us avanço que aquest napolità resident
ara a Barcelona tindrà nou disc en poc temps. Us proposo llegir aquesta poesia que ha musicat i veure-la en vídeo.
I després em dieu la vostra opinió.
De prop no veuràs
mai si ha sortit el sol
S’amaga enmig d’un llibre el seu record
I la seva ombra es va estirant per sota l’aigua...
Del dia que ja no et pensaré
aquí al meu costat,
tot i que no sigui per treure’m del cap
la meva mentida preciosa.
M’espero el vent que tregui les ferides del meu crit.
Veig el camí plagat de somnis que mai he volgut dormir.
Melodia de tardor,
xafogor de plats bruts,
de dinars on jo vaig arribar tard.
Melodia de primavera,
no vull que sigui sincera,
pero que floreixi com una rosa
la meva mentida preciosa.
S’amaga enmig d’un llibre el seu record
I la seva ombra es va estirant per sota l’aigua...
Del dia que ja no et pensaré
aquí al meu costat,
tot i que no sigui per treure’m del cap
la meva mentida preciosa.
M’espero el vent que tregui les ferides del meu crit.
Veig el camí plagat de somnis que mai he volgut dormir.
Melodia de tardor,
xafogor de plats bruts,
de dinars on jo vaig arribar tard.
Melodia de primavera,
no vull que sigui sincera,
pero que floreixi com una rosa
la meva mentida preciosa.
Comentaris