SUD EST
Aquell mati de
diumenge una brisa malenconiosa bufava del mar. El pensament d’odissees
llunyanes , viatgers a la recerca d’emocions fortes a les que arribar.
Sobreviuré al tumult de les teves paraules, al sud est, als marges de la foscor
i del sol. I esperaré la nit guarnida de
brillants. Vindràs a mirar els estels?
Explica’m a fons
quin sentit té esperar l’estiu i després enyorar el fred de l’hivern, on el cel
és més net. El sabor de l’hivern...
Aquell mati de diumenge
acceptava sense saber-ho una invitació
al dolor. Una gresca d’ones estranyes agitava l’horitzó, només hi era jo i una alegre
embarcació. Sobreviuré al tumult de les teves paraules. Sobreviuré.
Explica’m a fons
quin sentit té esperar l’estiu i després enyorar el fred de l’hivern i els
olors que no desperten els meus sentits i les angoixoses jornades sempre breus.
Quin sentit té obstinar-se a reprimir un desig i deixar-lo a la porta fingint
absència?. I un cop més no saber dir prou...
Aquell mati de
diumenge acceptava sense veure-ho una invitació al dolor.
Escolteu ara, o
quan pugueu, a la Carmen Consoli. Amb calma, ulls closos, ànima oberta...
Comentaris
Hi ha una frase que dius i que m'ha deixat estorada: Quin sentit té obstinar-se a reprimir un desig i deixar-lo a la porta fingint absència?
Te'n adones que gran és aquesta frase Òscar? Imagino que els qui llegim vivim les emocions d'una altra manera als escriptors. No puc dir més que enhorabona.
La frase que em dius... estic content que t'agradi.
Espero que tot vagi bé per Lleida. Dóna records al Gabi i a les nenes.