TOCA AJUDAR
Fa quasi cinc
mesos que col·laboro amb el Menjador Social de Bonavista, a Tarragona, aportant
el meu granet de sorra que es tradueix en diferents tasques però principalment
la de difondre l’activitat d’aquest espai per donar-lo a conèixer a la
societat. La meva amiga Raquel n’és la gerent i la responsable d’aconseguir que
tot funcioni, que el voluntariat faci les seves funcions, que no falti menjar per
cuinar ni gent per servir-lo, que tot estigui net i endreçat, que els aliments
que se’ls donen es vagin a buscar i s’emmagatzemin en condicions...
És indubtable la
gran tasca que realitzen associacions com la que impulsa aquest menjador a
Bonavista en pro de les persones que més malament ho passen. Ara, amb la crisi,
són moltes i cada dia més. Al menjador, compartint amb aquestes persones, tens
una idea real de com està el nostre país i de com han de subsistir algunes famílies
senceres que únicament tenen com a recurs per menjar aquests espais socials.
Hi ha casos
veritablement dramàtics, dels que et posen la pell de gallina i toquen l’ànima.
Sents impotència al pensar en els desequilibris socials i econòmics als que se
sotmet a la nostra societat però t’alleugereix el fet de veure que els qui
tenen menys recursos també tenen a persones que els tracten bé i els ajuden. No
estan sols ni abandonats, almenys algunes hores del dia.
La pobresa ha
arribat a tots els racons. No hi ha dia que no vagi al supermercat i surti amb
més compra de la prevista. Duc les meves coses i els aliments que m’ha demanat
alguna de les persones que són a la porta de l’establiment perquè no poden menjar i
alimentar als seus fills però ho aconsegueixen amb la generositat dels altres.
I escric aquest
text des de la humilitat més gran que pot tenir la meva persona. L’escric
perquè sé que sempre hi haurà qui llegirà això que acabo d’explicar i sentirà
la necessitat d’anar a la recerca d’alguna d’aquestes persones a les portes del
super o d’entrar en un menjador social i fer la seva petita però gran
aportació. En solidaritat sempre se suma i mai es perd res ni es deixa perdre.
FOTO: Un dels
àpats servits el Menjador de Bonavista
Comentaris
i es amb l´orgull de mare , que sento cap als dos fills , al que al seu dia els vai donar a llum i que tant solidaris son , un cap al menjador per a nens i tu per paliar las necesitats dels adults , tot que se que no ets creient ,que Deu et doni força per continua aquesta labor , un peto molt fort
Mi enhorabuena para todos ellos.
Gracias por el comentario.