AMOR FIDEL DE LLARGA COMPANYIA
Llegiu la següent història. És real.
Ell té vuitanta
anys i insisteix en esmorzar amb la seva dona.
Li pregunto:
Perquè és en una residencia per la gent gran la seva dona?
I ell respon: Perquè
té Alzheimer, pèrdua de la memòria.
Llavors, li dic
jo: Si fas tard un dia a esmorzar, ella no es preocuparà pas.
No, em respon.
Ella no recorda res. Ja no sap qui sóc. Fa cinc anys que no em reconeix.
I jo, sorprès, li
dic: I tot i això, segueixes esmorzant amb ella cada matí malgrat no et
reconegui.
Ell, l’home, em
somriu i m’agafa molt fort la mà. I em diu:
Ella no sap qui
sóc jo. Però jo si que sé qui és ella.
Comentaris