AMOR FIDEL DE LLARGA COMPANYIA





Llegiu la següent història. És real. 

Ell té vuitanta anys i insisteix en esmorzar amb la seva dona. 

Li pregunto: Perquè és en una residencia per la gent gran la seva dona?

I ell respon: Perquè té Alzheimer, pèrdua de la memòria. 

Llavors, li dic jo: Si fas tard un dia a esmorzar, ella no es preocuparà pas. 

No, em respon. Ella no recorda res. Ja no sap qui sóc. Fa cinc anys que no em reconeix. 

I jo, sorprès, li dic: I tot i això, segueixes esmorzant amb ella cada matí malgrat no et reconegui.

Ell, l’home, em somriu i m’agafa molt fort la mà. I em diu: 

Ella no sap qui sóc jo. Però jo si que sé qui és ella.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS