EL PINOTXO I LA PRINCESA

Hi ha certs personatges que han aprofitat la darrera mudança per a reclamar el seu espai vital a la nova casa. És el cas del Pinotxo que vaig comprar en un antiquari de Càceres, després de cercar durant vint minuts totes les seves extremitats perdudes en diferents caixes de la botiga, i de la Princesa que sosté l’estel del quadre que fa ben poc li vaig comprar al meu bon amic Miquel Villalba. 

A l’anterior casa, els dos elements eren a dues cambres diferents i és cert que als dos els faltava un toc especial, un no sé què que impedia que gaudissin de la seva bellesa com jo havia pensat. Ara, en el moment de col·locar les coses a la nova casa, vaig apartar al quatre i a la titella tot esperant trobar l’espai per a ells.

I al final, els dos han anat a parar al mateix espai, en un racó on destaquen quan entres a la sala. No ha estat, ni de lluny, fet a posta. És, senzillament, que al final han coincidit en un moment en que ja tenia penjat al Pinotxo i he vist que el quadre de la Princesa cridava i es moria de ganes per estar al costat del seu príncep. 

Ara, vist el resultat final, els dos conviuen i s’envaeixen l’espai. Ell és un pèl més atrevit que ella, entra de nit i en la foscor dins l’univers estelat que la princesa observa puerilment. Ella, tímidament,  mira cap dalt però el guaita a ell dissimuladament. Qui sap si hi haurà història d’amor entre els dos. De moment, es deuen anar coneixent abandonant les cordes titellaires i el marc del quadre tot just quan marxo a treballar.

Passi el que passi, tenen la meva benedicció. Un aventurer i una jovencella necessitada d’adrenalina són insubornables.