VUIT COGNOMS PERÒ POCA GRÀCIA


Dec ser dels pocs que ha vist “Ocho apellidos vascos” i s’ha quedat igual. No m’ha agradat massa més enllà de ser una pel·lícula més que passarà a la meva història personal sense pena ni glòria. L’argument és fluix, les interpretacions són justetes i l’humor utilitzat no és dels que em captivin i m’enganxin. Diríem que és com un capítol de “vaya semanita” però edició llarga. 

Potser és que aquests dies el meu sentit de l’humor està baix. Potser és que m’he acostumat a altres estils d’humor i formes de fer riure. No ho sé... però en tot cas aquesta peli es mereix, sota el meu parer, un aprovat justet.

No he estat mai persona de compartir els gustos de les grans masses. No pas per dur la contraria, sinó perquè no m’entra allò que li entra a la majoria. Per això no suporto ni al Barça ni al Madrid, ni els programes i sèries més vistos a la tele, ni m’agrada llegir els best sellers, ni els cantants més famosos ni tantes altres coses que, i és la meva opinió, aborreguen en excés. 

Tornant a la peli dels cognoms bascos, es pot veure però tampoc deixarà empremta ni record a moltes persones com jo. L’hem vist perquè tocava i passem pàgina.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS