DEU, SI ET SEMBLA BÉ

La línia horitzontal crea la matèria i la vertical és l’esperit. Nosaltres ens movem al centre d’ambdues. I del tot del meu centre, o del no res del meu ésser, en surten certs signes vitals que ho expliquen tot. Per envoltar-me i quedar-se al meu costat cal entrar dintre meu. Si vols, aquestes són les deu rutes:

El cel és més blau si no s’obren els ulls.

La nit no passa si els dies son grisos.

Només a la foscor, la lluna comença a ser lluna. 

La gespa s’alimenta dels genolls ferits dels arbres.

L’aigua somriu a tot allò que té a un pam. 

Tots sabem un nom que no recordem. 

Tot el temps és una illa. 

Si obres el balcó, el mar s’enfonsa a les pupiles. 

Un mot nu intensifica l’ahir.

Al mar hi ha coses que neden i fora, altres que naveguen.