PREPARANT MALETES… I MOLTS SOMRIURES

S’acosta l’hora de marxar cap a Itàlia. Aquest dijous al matí inicio aquesta nova aventura que em portarà fins al poble d’Amatrice, al bell mig de la muntanya, a uns 140 quilometres al nord de Roma. Aquest petit municipi, considerat des de sempre un dels més bells d’Itàlia, va ser l’epicentre del terratrèmol que l’agost de l’any passat va esborrar del mapa bona part de la zona de l’Aquila. 

Allí ara hi ha dolor per la pèrdua de les 232 persones que van morir a Amatrice. Hi ha nens sense pares i pares sense nens, altres nens que han perdut a tota la família sencera, gent jove que ha enterrat als amics. Hi ha també esperança d’aixecar un poble nou a pocs metres del vell que encara és un munt de runes de les cases esfondrades. Cal ajuda, un cop de mà, un granet de sorra. 

I per això hi marxo, per aportar el que bonament pugui, per intentar escoltar i entendre a aquelles persones, per col·laborar amb els meus amics italians del Movimento Culturale Spiragli a fer somriure als nens i nenes que van salvar-se del desastre. Hem preparat un festival de tres dies i estarà basat en les accions per als infants. Arriben de tota Itàlia molts artistes de carrer per a explicar-los contes, fer jocs malabars, representar petites obres teatrals, sorprendre al públic amb altres jocs i molts tallers. I també hi haurà grups musicals que ens amenitzaran els vespres i les nits.

Ens hostatjarem en un càmping que hi ha al costat mateix d’Amatrice, farem vida familiar i compartirem el moment en tots els àmbits i sentits, serem una gran família els qui són allí i els qui hi arribem aquests dies. Farem, n’estic plenament convençut, que es demostri allò que dic en una frase que he escrit fa poc, que el patrimoni humà més important és el somriure.

No oblideu mai que no es pot robar el somriure a ningú. I si algú el perd, l’hem d’ajudar a retrobar-lo. 

...

Us avanço que allí escriure cada jornada el meu diari i que, quan torni i amb temps, el publicaré aquí al blog, dia per dia i amb detall. La música que acompanya aquest post és dels Irish PopCorn, un dels tres grups que ens acompanyaran a les nits. La foto de l'escrit és d'Amatrice abans del terratrèmol.