UNA PAUSA

He estat pensant en la possibilitat de fer-vos un Diari d’Amatrice, explicant cada jornada les vivències. Però allí la cobertura dels mòbils i el Wifi són molt complicats. La zona on anem és en reconstrucció i seria massa complicat. A més, no us ho amagaré, no sé com podré gestionar les emocions aquests dies allí on vaig. La labor a fer és emocionant i necessària però no crec que sigui massa fàcil fer-la. Però la farem! 

Per tant, he decidit que prendre notes allí, com sempre que viatjo sigui on sigui, i les traduiré després en escrits que us compartiré a la meva tornada. Us dono, doncs, cinc dies de festa que podeu aprofitar per anar a la platja, gaudir dels xiringuitos i cervesetes a la fresca, petonejar als qui tingueu a prop, dir a les persones que estimeu que les estimeu molt o seure en un banc al mig del carrer a veure com passen les mosques i els cotxes que, en totes les èpoques de l’any, són els dos elements més molestos del dia a dia. 

Henry Salvador, amb aquesta cambra amb vistes que tant m’apassiona, musical i visualment, tanca l’escrit. Porteu-vos bé! Amb el vostre permis, vaig a estirar les cames. O eren els braços?