EL COS HUMIL D'AQUELLA TARDA
Trobo anotat, al seu dia en un diari, això:
11 d’octubre de 2009.
La tomba d’un dels personatges més grans de la història és de
les més petites que he vist. Amagada i subterrània, ha estat tancada d’ençà de
la seva descoberta, a l’abast només dels pocs arqueòlegs que l’analitzen. La
fortuna, i els contactes, fan possible que ara hi sigui jo, observant allò que
pocs veuen i molts altres mai veuran.
Davant meu, les restes momificades d’un jove que va tenir
molt poder i va regnar al seu país, a tot el seu imperi. M'han obert la porta de vidre que marcava la distància. La mòmia nua del faraó
Tutankamón és a un pam de distància del meu cos. Aquell adolescent ferit fins
la mort -no se sap si per malària o enverinat- aquell Rei i Déu, jau nu davant
meu. Du tan sols una tros de roba que li cobreix el ventre i el pubis. Així el
van trobar. Un home de poder que va passar a l’inframón de la manera més humil.
El cos era recobert per quatre sarcòfags. Tres de fusta
policromada i un quart, el més famós, fet d’or pur i amb la màscara que tothom
ha vist alguna vegada als llibres, documentals o al Museu on s’exposa aquesta
urna funerària buida. Tutankamón reposa a la Vall dels Reis i allí quedarà per
sempre més. El govern egipci té clar que no poden moure més la mòmia per por a
esmicolar-la. Si en un futur es mostra al públic, cosa més que improbable, la
humanitat podrà veure, com observo jo ara, una part de la història que ara es desfà
als dits –com la sorra del desert- però manté la seva eternitat, tal i com
volien els egipcis en aquells anys enrere.
El silenci d’aquesta càmera sepulcral atorga la bellesa que
no té el cos del jove Rei egipci. I és el cos qui posa guió al moment, la pausa
obligada.
...
La foto no és de collita pròpia.
Comentaris