19 de maig 2012


De totes les joies del cinema que he pogut veure fins ara, i que per sort han estat moltes, n'hi ha algunes que m'han tocat la fibra i que m'han aportat molt aprenentatge. La pel·lícula "Anonimo Veneciano" és una d'elles. No es tracta ara d'explicar-vos el fil argumental d'aquesta obra ja que us recomano que us la mireu si en teniu la ocasió. 

Vull destacar-ne la música perquè la peça protagonista de la banda sonora, composada per Stelvio Cipriani, m'emociona cada cop que l'escolto. Especialment l'Adagio de l'Alessandro Marcello que interpreta el protagonista i que veureu al vídeo que acompanya aquest post. 

Diuen que les pel·lícules envelleixen però jo crec que les seves músiques no. Hi ha sons que et penetren fins a límits insospitats i t'aporten unes sensacions estranyes que van des de l'emoció de sentir-se feliç al plor tendre que et provoca aquest estat generat en el moment menys previst. Perquè mai saps si una pel·lícula t'omplirà o no, et captivarà o et deixarà indiferent. I per tant la sorpresa esdevé en qualsevol moment. 

Gaudiu, si podeu i voleu, d'aquests instants que ens regala la gran pantalla i guardeu-los tímidament en l'altra pantalla que tots tenim, la retina dels nostres ulls que emmagatzema els records.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -