10 de maig 2012


Fa mesos que escoltem notícies relacionades amb el robatori de nens quan les dècades dels quaranta, cinquanta, seixanta i setanta. Nens que ningú sap on paren perquè quan van néixer van ser segrestats, primer perquè Franco volia castigar als opositors al seu regim i després per fer diners amb la venda dels nadons. I rere ells, les mares i els pares a qui se’ls deia que el seu fill o la seva filla havien mort durant el part o ja eren morts abans d’aquest moment. 

Els culpables estan clars. Els feixistes fidels a Franco, els metges i les monges que en aquells temps eren peces clau als hospitals espanyols. Es parla de 30.000 nens robats i la xifra va creixent cada dia perquè en aquest cas, com en tots, una primera denuncia atrevida en genera moltes més que es sumen i fan que el tema surti a la llum pública. 

Quan escoltes certs casos se’t posa la pell de gallina. Ara en llegia un d’un home que fa just quaranta anys havia de ser pare i a qui li van dir que el seu nadó feia una setmana que era mort al ventre de la mare. Li van entregar el cos sense vida de qui es suposava que era el seu fill i el va enterrar. Deu anys després, arran de la denuncia feta per una periodista que començava a destapar tímidament aquesta polèmica, va tornar a l’hospital. I allí li van dir que la seva dona havia tingut una nena. Ell havia enterrat un nen i realment havia estat pare d’una nena. Ara ha sabut que a l’hospital on va passar aquesta atrocitat tenien a punt el cadàver del nen que ell va enterrar mentre la seva filla era entregada ves a saber a quina família. 

És, reitero, un cas entre els milers de casos que estem coneixent. Dóna molt a pensar. Als qui no ho hem viscut ens indigna o sigui que no vull imaginar com es senten els milers de mares i pares que han estat tristament protagonistes dels robatoris dels seus nadons. 

El problema torna a ser de nou la justícia d’aquest país, feta a mida per segons quins delinqüents, i la impunitat que sembla que gaudeixen els representants de l’església catòlica. Sembla que el fet de pertànyer a aquesta secta legalitzada anomenada catolicisme, popular fa uns segles per torturar innocents a través de la Santa Inquisició i més popular ara per tenir entre les seves files milers de capellans tocanens, els doni immunitat celestial i diplomàtica. 

I això no és lògic. Si encara queden vius metges i monges que van fer aquestes atrocitats amb els nadons (i en queden molts) que se’ls jutgi i se’ls empresoni enlloc de deixar-los lliures amb l’excusa que ja són molt grans i no poden complir cap pena. Que es faci justícia per una vegada i se’ls faci pagar per les injustícies comeses. Com a mínim que se’ls assegui a la banqueta perquè les víctimes d’aquestes històries, sobretot els pares dels nadons robats, puguin dir-los a la cara com es senten. 

Utòpica petició la meva atès que ja sé que la justícia és feta a mida per alguns i esdevé injusta per molts altres.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -