TREBALLAR CANSA
Tanco una jornada intensa de treball. I després de dotze
hores quasi ininterrompudes davant l’ordinador recordo una poesia del Cesare
Pavese que es diu “Lavorare stanca” (Treballar cansa). Pavese m’agrada, m’arriba,
m’omple, em fa reflexionar.
Hi ha un fragment de la seva poesia que diu així:
Creuar un carrer per escapar de casa només ho fa un
adolescent. Però l’home que camina tot el dia pels carrers ja no és adolescent
ni fuig de casa. Hi ha tardes d’estiu en què les places són buides, s’estenen
sota un sol quasi ponent i aquest home, que ve i va pels carrerons, s’atura.
Val la pena estar sol, per sempre més estar sol? L’home es
gira i els carrers i la plaça estan buits. Desitjaria aturar a una dona,
parlar-li i proposar-li anar a viure junts. En cas contrari, un parla sol.
No és segur que anar a l’anar a una plaça deserta et trobis
amb algú però els qui caminen pels carrers s’hi queden de tant en tant. A la
nit la plaça torna a quedar buida i l’home, que passa, no mira les cases ni
aixeca els ulls. Només nota l’asfalt que han fet altres homes.
No és bo quedar-se en una plaça deserta. Segur que hi haurà
una dona al carrer que, si ell li ho demana, voldrà portar-lo de la maneta a
casa.
M'encanta aquesta poesia. L'acompanyo d'un altre dels meus autors preferits que, a més de ser escriptor i director de cinema, cantava. Boris Vian cantant "Le déserteur" (El desertor) on un soldat que és cridat a anar al front a lluitar li comunica al President del seu país que deserta i que no matarà a ningú. De Pavese i de Vian us en parlo un altre dia.
Comentaris