03 de maig 2012


Els records musicals més antics que tinc, parlo de la meva adolescència, són dels Europe i Bon Jovi (els dos primers discos que em vaig comprar) i sobretot de Franco Battiato que el 1986 va publicar el famós “Nomadas” i em va captivar fins avui. També en tinc un altre, el de Leonard Cohen. Un amic de l’Escola d’Art de Reus, el Manel, era un apassionat del cantant canadenc i em va inculcar els seus sons i aquella veu profunda ja en aquells anys i que amb el temps ha anat enfosquint-se encara més. 

Sempre havia tingut moltes ganes de gaudir-lo en directe i en moltes ocasions he dit aquella frase de “no em moriré sense veure’l” tenint clar que la deia més per ell (que ja frega la vuitantena) que no pas per mi (que inicio la quarantena). El proper 3 d’octubre faré realitat el somni o el desig, digueu-li com vulgueu. 

Actuarà al Palau Sant Jordi i farà vibrar al públic amb les seves poesies cantades, recitades musicalment més ben dit, acostant els seus temes de sempre i els que ha creat els darrers anys i que, sota el meu parer, són encara més bons. Cohen madura amb l’edat tant en la veu com en la música. Ja he comprat dues entrades, de les bones, per aquest concert. Coi! Ja que hi vaig el vull veure bé. 

Espero amb moltes ganes que arribi el moment. Leonard! Ens veiem aviat!

Going home és el senzill del seu últim disc anomenat "Old ideas". En aquesta cançó en Cohen parla amb ell mateix i es dibuixa tal i com es veu. Curiosament el nom de la canço "tornant cap a casa" diu molt i evidencia que, segurament, serà l'última gira que faci. 
 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -