29 de maig 2012


Fa temps que volia compartir aquest fragment final d'una pel·lícula que em va emocionar molt. Fins el punt que no l'he vist mai més per les sensacions, bones però dures, que em va transmetre. Es diu "Báilame el agua" i té un final molt trist. 

Però la poesia que el noi protagonista li dedica a ella, la seva amiga i xicota enamorada, val la pena per compartir. Ell li escriu aquestes paraules un dia i mai li llegeix i ella li demana que li llegeixi abans de morir de malaltia. Per a tots aquells que hem perdut essers estimats, per a les persones sensibles, per als qui estimen la bellesa...


I tanco aquest escrit amb una cançó que també em posa els pels de punta, la pell de gallina i em fa grinyolar l'ànima fins a punts que no puc descriure. És de Los Secretos i com la peli, mai l'escolto pels mateixos motius. Us la regalo especialment. Forma part de la banda sonora de la pel·lícula. 



Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -