08 de maig 2012


Escrit recuperat i perdut per culpa d’un llibre que el va deixar de banda i va abandonar-lo en un calaix:

Com un falciot volant sense pausa ni descans. Veient el món que passa sota els peus. I el vent acaronant les ales i un cos que cau si un s’atura. Com un falciot cansat i trist, com un ocell sense branques ni un sol niu. Veient com tot es mou sota el seu cap, com tot es perd i s’evapora. Com un falciot que ara s’atura amb els perills, que no aixeca més el vol, que veu el seu final i per no plorar, de por riu. 

Acompanya el post un dels vídeos més senzills i bells que mai s’han fet, el d’una cançó d’amistat on un es vol rendir i l’altre li demana que no ho faci. Peter Gabriel i Kate Bush amb el seu “Don’t give up” (no et rendeixis) on només ballen ben juntets i donant voltes. La tornada diu així:

No et rendeixis, tens amics, no et rendeixis. No et donis per vençut, sé que pots aconseguir l’èxit. 

No et rendeixis, encara ens tens a nosaltres, no et rendeixis. No necessitem massa de res, no et rendeixis, no et donis per vençut, en alguna part hi ha algun lloc on pertanyem...

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -