AGRICULTURA MENTAL

De les moltes varietats gastronòmiques assaborides aquests dies a El Salvador, i que passen pel ceviche, las pupusas, els tamales, las frijoladas, las tortitas, las bocas, el peix gegant fregit, les ostres del pacífic i desenes de plats més, faltava tastar les "flores de Izote" que, com el seu nom indica, són flors que es mengen. Primer es separa la flor de la resta, després es bull i més tard es fregeix. A la primera imatge d'avui, la flor en qüestió.  Realment sortir fora i estar disposat a provar-ho tot és la millor opció. Mai has de tancar portes a nous gustos si vols que et sorprenguin. I avui, ves per on, ens han sorprès amb aquestes flors. Abans de degustar-les he tingut una molt bona experiència visitant la seu de campanya del principal partit que es presenta a les eleccions presidencials de El Salvador.  I ha estat realment agradable conèixer com treballen les desenes de persones que fan el seguiment dels candidats. Hi ha sales de producció on es m...

Ara que hem enllestit la feina i que ens queden uns dies lliures abans de tornar a casa, malgrat aquest concepte de casa es fa estrany quan ets en un lloc on t'hi has adaptat des del primera dia i on hi vius com un ciutadà local més, tenim temps per la calma i per a descobrir racons verges als nostres ulls fins el moment. La primera imatge que comparteixo és el símbol de la feina ben feta i de l'agraïment.  Aquest matí, al mercadet local, m'han envaït els colors de les fruites tropicals que venen a peu de carrer i els aromes, ara a llegums i després a carn, a pupusas i tortitas, que et serveixen a l'instant en un espai no massa net però ple de persones que segueixen repartint amabilitat. No es pot triar però una mirada neta dissimula millor la resta de l'espai o paisatge més proper on t'hi acomodes.  El cafè l'hem fet, repetint visita a la zona però no al mateix mirador, al peu del volcà, a El Boquerón. L'espai és senzill però les vistes, am...

Els dies són generosos pel que fa a vivències aquí a Santa Tecla. A part de tot allò que aprenc i em nodreix amb les persones que hem convidat a l'Encuentro de Escritores, que hem clausurat amb un èxit rotund fa una horeta ( mireu la foto ), hi sumo un llistat d'altres persones que estic coneixent per motius no previstos i ben diversos. Ahir se'm va apropar un home que havia escoltat que jo venia de Tarragona. Se'n va cap als 80 anys i és elegant però senzill vestint. Té una mirada dolça, un to de veu suau i la educació necessària, que és molta, per escoltar en calma i parlar quan toca. Es diu José Domingo Chavez i va ser alcalde de Santa Tecla entre els anys 1970 i 1974.  Va tenir la oportunitat de viatjar a Tarragona en aquella època en dues ocasions i en les dues va iniciar les converses per aconseguir que la ciutat bimil·lenària s'agermanés amb el municipi salvadoreny. No ho va aconseguir però ha estat guardant tota la documentació dels seus dos vi...

El so de la selva, amb els ocells xiulant als arbres i els arbres saludant al vent. El so sempre salvatge, imprevist potser sovint, de la natura que es reinventa a cada moment. Aigua, llum, bosc, tròpic...  És el paisatge del disc "Simbiosis" que ens ha presentat aquest vespre, hora a El Salvador, el músic Manuel Obregón en l'acte principal del VI Encuentro de Escritores que estem celebrant a Santa Tecla. El Manuel, a més de músic, és el Ministre de Cultura de Costa Rica. Però això queda en un segon terme en una persona propera i senzilla com ell. Un piano de cua i un vídeo amb els detalls de la natura que us he explicat han posat les emocions a la nit, única en molts sentits, que hem gaudit i que serà irrepetible. Em guardo dues petites gravacions del concert per a una persona molt especial.  Aquí tot és ple de complicitats com la imatge que encapçala aquest post, captada sense saber-ho els protagonistes, tot demostrant que hi ha persones amb les que sem...

Acabo d'arribar del sopar que hem fet després de la inauguració del VI Encuentro de Escritores por la Tierra a Santa Tecla. Compartir taula amb escriptors i artistes de Xile, El Salvador, Mèxic, Costa Rica, Guatemala i Hondures ha estat un d'aquells moments únics. El temps passa volant perquè ets feliç i t'esvaeixes del tot del moment.  Entres en un estat relaxo i et dediques a parlar i escoltar, percebre nous coneixements i compartir els teus. I amb la màxima igualtat i sense rivalitats. La riquesa personal que et generen trobades com aquestes, que ja havia viscut anteriorment tot i que no amb l'empatia   que hi ha hagut avui, et fa reflexionar en molts sentits.  Abans del sopar s'ha inaugurat l'Encuentro. Tot ha anat de primera. El Palacio de la Cultura y las Artes de Santa Tecla s'ha omplert amb ciutadans interessats en saber què fem i farem aquestes tres dies. La exposició que jo havia de presentar sobre el company, amic, i fotògraf Enric L...

Serà un escrit breu perquè és per compartir aquesta imatge que l'acompanya i que podeu ampliar. És l'especial de Sant Jordi que publica aquesta setmana el diari Noticies TGN en la seva edició de paper. És un goig veure, a 10.000 quilometres de casa, que et mantens viu a la teva ciutat. Entre els llibres que han destacat hi ha "Agricultura Mental". Gràcies als companys del TGN per la difusió d'aquesta obra. Avui, parlant del tema literari, inicio una ronda d'entrevistes a alguns mitjans salvadorencs per parlar de la presentació d'Aforo Completo que faré aquest divendres a les cinc de la tarda al Palacio de la Cultura de Santa Tecla, conjuntament amb José Luis Rivas, Jorge Lemus o Giovanna Mazotti entre altres, en el marc del VI Encuentro de Escrirtores por la Tierra.

Ja havia avisat que avui parlaria del tema imatges, fotos i fotògrafs. Perquè queden només 24 hores per començar el VI Encuentro de Escritores por la Tierra a Santa Tecla, El Salvador. Després de mesos de molta feina, unes últimes setmanes atrafegades i uns últims dies d'infart per la feina a realitzar, arriba el gran moment.  A dos quarts de sis de la tarda, hora salvadorenya, s'iniciarà l'acte oficial d'obertura d'aquest esdeveniment i posteriorment, a les set de la tarda, es presentarà l'exposició "Encuentros con Enric", una mostra d'imatges dels altres cinc encuentros de escritores que a més està dedicada a un gran fotògraf, i amic personal, que ens va deixar fa pocs mesos, l'Enric Leor.  Nascut a Tarragona, l'Enric va iniciar la seva trajectòria a la ciutat i va fer-se un nom arreu d'Espanya fotografiant artistes i personatges famosos del nostre país. Posteriorment se'n va anar a Nicaragua on va ser professor de f...

De conèixer nous indrets on no havies estat mai n'aprens moltes coses. A part dels hàbits, costums, tradicions o la pròpia gastronomia, veus com viuen la vida i com la pensen altres persones que sempre tens lluny i són properes, veïnes, per uns dies.  On sóc ara, per exemple, tinc la possibilitat de parlar amb els botiguers i cambrers de les botigues on tafanejo o els restaurants on menjo. També parlo amb funcionaris de l'Ajuntament, xofers dels polítics i els seus escortes o amb els propis polítics i altres alts càrrecs amb els qui ens reunim aquests dies.  Fa un parell de dies, el diumenge al camp de futbol del Alianza, conversava amb un nen que venia bufandes de l'equip local. Nosaltres havíem anat al camp a animar al Santa Tecla que actuava com a visitant.   Li vaig fer entendre al nen que no podia comprar-li la bufanda però li vaig pagar els 4 dòlars que és al preu que les venia. Perquè ell, el nen que tenia com uns nou anys tot i que parlava com si e...

Quan escric aquestes línies a Catalunya ja és Sant Jordi però a Santa Tecla són dos quarts de set de la tarda. És una situació estranya però també agradable.  Aquests dies hi ha una desena de persones a Santa Tecla, El Salvador, que tenen a les seves mans un exemplar del llibre Aforo Completo. A partir del dimecres, que és quan arriba el gruix de convidats i participants al Encuentro de Escritores por la Tierra, seran més els lectors de l'obra. De moment, els qui l'han llegit han fet unes crítiques excepcionals sobre el llibre i això satisfà. Com també el fet de dir-vos, avui que és Sant Jordi, que us recomano comprar el meu últim llibre "Agricultura Mental" perquè em comenten des de l'editorial que és a punt d'esgotar-se i que en queden molt pocs exemplars d'aquesta primera edició. Em sap greu no haver estar avui a Tarragona perquè enguany m'havien convidat en una de les llibreries de la Rambla Nova a signar exemplars dels meus llibr...

Acabo d'arribar de sopar pupusas, unes truites de blat fetes a mà que van plenes de formatge, frijoles o altres elements, i he pensat que seria un bon moment per parlar de la gastronomia degustada fins ara a El Salvador.  A part dels tacos i els nachos, invents exportats de Méxic, i altres moltes combinacions similars, a aquest país hi ha molt bon menjar i especialment molt bon peix i marisc.  Aquest migdia hem dinat davant de l'Oceà Pacífic, en un restaurant davant de la platja, i hem pogut gaudir de les ostres de la zona, les millors que he tastat mai, i d'un peix immens, més d'un quilo de pes, semblant a una turbina que et serveixen ben cruixent i es menja amb els dits. Ho hem rematat amb un bon ceviche, peix marinat amb verdures, i una paleta, un gelat completament natural amb mil gustos diferents per escollir.  El peix provenia del Puerto de La Libertad on hem anat de visita. Com no tenen moll on ancorar les barques de pesca, les pugen amb una...

Hi ha un racó que es diu "La cordillera del Bálsamo" a les afores de la ciutat de Santa Tecla que esdevé un autèntic paradís per la persona i l'ànima. Com indica el seu nom, la teva estada en aquest espai, des d'on es divisen les muntanyes verdoses i la selva salvadorenya sempre i quan no hi hagi boira com avui, es converteix en un moment de reflexió profunda, un diàleg interior que sempre és necessari i que et fa arribar a moltes conclusions en poc temps.  La pujada cap a aquest espai, lenta per les carreteres estretes i la distància que separa el nucli de la ciutat de la zona quasi amazònica, val molt la pena i es converteix en un regal. I és aquí on he tret algunes conclusions vitals sobre la meva persona que em guardo per a mi. Altres les compartiré amb les persones que toca.  Avui ha estat una jornada molt intensa per les reunions mantingudes amb tècnics de l'Ajuntament de Santa Tecla i pel fet que s'hi suma el cansament d'aquests prime...

Preparar un esdeveniment internacional com l'Encuentro de Escritores por la Tierra, que es farà la propera setmana a Santa Tecla, municipi de El Salvador amb 140.000 habitants, és una fita important. Ho és quan formes part de l'equip que els últims mesos ha treballat per elaborar una programació útil i interessant per a tothom. Perquè apropar la cultura al poble és sempre imprescindible, sobretot quan reuneixes en un sol espai a primeres espases de la literatura mundial i representants de molts altres sectors de la cultura i la societat, per tirar endavant un espectacle de diversitat com el què viure Santa Tecla. Aquesta localitat va quedar quasi completament soterrada pel terratrèmol del 2001 que va deixar més de 1.200 morts i més tard, quan intentava refer-se en els seus mínims, va patir els efectes de l'huracà Mitch. Ha estat un exemple constant de superació en un país marcat per la inseguretat ciutadana i l'existència de la crua màfia - aquí es coneixe...

El viatge ha estat llarg. Una hora per anar de Tarragona a Barcelona, una altra hora per anar de Barcelona a Madrid, 11 hores de Madrid a Guatemala i tres quarts d'hora en cotxe per arribar a la destinació final per avui. Però tot i el cansament per tantes hores, i pel famós jet lag horari, la recompensa en aquests casos són les sensacions noves que perceps quan ets a terra estrangera, lluny de casa. Guatemala té molts al·licients com a país però destaca la senzillesa de les seves persones i la riquesa folklòrica i tradicional on la varietat de colors (foto) et proclama un somriure a la cara i molt llum als ulls. A vegades, ser fora de casa no significa estar lluny. A mi em passa sovint. És un fet que m'agrada notar: la sensació d'empatitzar amb el paisatge i les persones que l'habiten cada dia. Hi ha moltes formes de viure i es descobreixen girant pel món. Aquest és un viatge engrescador. Com a anècdota us diré que al vol de Madrid a Guatemala hem fet bo...

@sended by iphone Ara mateix són les vuit del matí i us envio aquest post des de l’aeroport del Prat de Barcelona. D’aquí a dues hores surt l’avió que em durà a un altre aeroport, el de La Aurora de Guatemala. Primera parada al camí en un viatge que prolongaré molts dies i que, posteriorment, em durà també a El Salvador.  Santa Tecla, municipi d’aquest país, acollirà d’aquí a uns dies el VI Encuentro de Escritores por la Tierra. D’aquest esdeveniment ja en parlaré quan arribi. A El Salvador també hi presentaré els meus llibres “Aforo Completo” i “Agricultura Mental”. Serà en un acte on també hi prendran part José Luis Rivas (Premi Nacional de Poesia de Méxic), Jorge Lemus (Premi Nacional de Cultura de El Salvador), i les poetes Giovanna Mazzotti i Marisol Briones.  De moment toca Guatemala i després ja us aniré informant. El vol, que fa escala a Madrid, dura quasi setze hores. Intentaré escriure cada dia, com sempre que viatjo, el meu diari particular. Podeu esta...

Una pedra de grans dimensions que ha agafat les formes d’una escultura conté un lema prou clar: me habitué a la incertidumbre.  És de les poques obres que hi ha a l’interior de la casa d’una persona que sempre m’ha captivat d’ençà que la vaig conèixer, fa més de vint i cinc anys quan jo estudiava Belles Arts i ell era un dels meus professors, i que ara tinc la ocasió de redescobrir molt més a fons. Manté els gestos de sempre i la mirada serena, com la seva conversa i el discurs que argumenta, amb la seguretat que atorga l'experiència, per parlar de la vida i la seva obra.  Però ell ha anat més lluny en el concepte que es dóna a l’escultura. Al mig del bosc que envolta la casa hi ha una obra que em trastoca, m’altera amablement i m’imposa respecte. Ell, l’home i escultor, ha estat capaç d’invertir el procés normal de la creació i ha construït una casa que conté al seu interior una escultura.  Una pedra immensa, mig verge i reinventada en algunes parts a...