DIARI DE LES AMÈRIQUES (1): ELS VOLS I GUATEMALA
El viatge ha
estat llarg. Una hora per anar de Tarragona a Barcelona, una altra hora per
anar de Barcelona a Madrid, 11 hores de Madrid a Guatemala i tres quarts d'hora
en cotxe per arribar a la destinació final per avui.
Però tot i el
cansament per tantes hores, i pel famós jet
lag horari, la recompensa en aquests casos són les sensacions noves que
perceps quan ets a terra estrangera, lluny de casa. Guatemala té molts al·licients
com a país però destaca la senzillesa de les seves persones i la riquesa folklòrica
i tradicional on la varietat de colors (foto) et proclama un somriure a la cara i molt
llum als ulls.
A vegades, ser
fora de casa no significa estar lluny. A mi em passa sovint. És un fet que
m'agrada notar: la sensació d'empatitzar amb el paisatge i les persones que
l'habiten cada dia. Hi ha moltes formes de viure i es descobreixen girant pel
món. Aquest és un viatge engrescador. Com a anècdota us diré que al vol de
Madrid a Guatemala hem fet bona amistat amb una de les hostesses d'Iberia i que
li he regalat un exemplar d'Aforo Completo. S'ha emocionat i en les pauses que
ella anava tenint el llegia i em comentava el seu parer sobre els textos. Ha
estat, tot plegat, diferent i engrescador.
Ara aquí són les
12 de la nit i a Espanya les 8 del matí. Vaig a descansar. La jornada que
m'espera quan em llevi és plena de secrets i misteris, moments i situacions que
viuré com arribin i amb els braços ben oberts.
Comentaris