30 d’abril 2013


De les moltes varietats gastronòmiques assaborides aquests dies a El Salvador, i que passen pel ceviche, las pupusas, els tamales, las frijoladas, las tortitas, las bocas, el peix gegant fregit, les ostres del pacífic i desenes de plats més, faltava tastar les "flores de Izote" que, com el seu nom indica, són flors que es mengen. Primer es separa la flor de la resta, després es bull i més tard es fregeix. A la primera imatge d'avui, la flor en qüestió. 

Realment sortir fora i estar disposat a provar-ho tot és la millor opció. Mai has de tancar portes a nous gustos si vols que et sorprenguin. I avui, ves per on, ens han sorprès amb aquestes flors. Abans de degustar-les he tingut una molt bona experiència visitant la seu de campanya del principal partit que es presenta a les eleccions presidencials de El Salvador. 

I ha estat realment agradable conèixer com treballen les desenes de persones que fan el seguiment dels candidats. Hi ha sales de producció on es munten els vídeos amb els missatges electorals, altres on es dediquen a fer el seguiment de tot allò que diuen les televisions, una sala dedicada exclusivament a observar i interactuar amb les xarxes socials i també un espai on es pensen els lemes i els missatges que es faran arribar a la població. I també la sala de reunions de l'equip de treball dels candidats on es planifica el dia a dia i el dia desprès. 

Com a persona interessada en aquest tema., i com a periodista especialitzat en màrqueting electoral i de campanya, ha estat una molt bona experiència que calia viure. Avui no explico massa cosa més. Seguim aquí, a Santa Tecla, visitant ciutats properes i a la seva gent.

La segona imatge del dia és la d'un nen que varem trobar abans d'ahir quan baixàvem de veure el cràter del volcà San Salvador.  Em va fer gràcia perquè es mirava amb atenció les pedres volcàniques que hi ha a la zona i perquè duia un pentinat diferent que el feia més graciós. 

El nen em va cridar un moment tot dient-me: 

Señor, Señor, ¿ha visto que poco pesa esta piedra? La he descubierto yo.

I vaig veure que duia una pedra a la mà i una pinya a l'altre. Vaig pensar en la innocència, sempre bona, dels infants que no paren de sorprendre'ns mai per un o altre motiu. I tampoc ha de ser un gran motiu el de la sorpresa. 

Els petits detalls són els que importen i un nen descobrint i desafiant la nova llei de la gravetat amb una pinya i una roca volcànica és l'exemple més clar.

2 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Bienvenido de nuevo Óscar. ¿Cuando nos vemos?

    M.H

  2. muchas gracias jajaja. Este finde lo tengo lleno porqué tengo que hacer una fotos a una feria de artesanos en Tarragona y el sábado tengo una comida con una amiga. ¿Lo dejamos para el próximo finde en un buen chiringuito de Cambrils? Yo te llamo.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -