17 d’abril 2013




Una pedra de grans dimensions que ha agafat les formes d’una escultura conté un lema prou clar: me habitué a la incertidumbre. 

És de les poques obres que hi ha a l’interior de la casa d’una persona que sempre m’ha captivat d’ençà que la vaig conèixer, fa més de vint i cinc anys quan jo estudiava Belles Arts i ell era un dels meus professors, i que ara tinc la ocasió de redescobrir molt més a fons. Manté els gestos de sempre i la mirada serena, com la seva conversa i el discurs que argumenta, amb la seguretat que atorga l'experiència, per parlar de la vida i la seva obra. 

Però ell ha anat més lluny en el concepte que es dóna a l’escultura. Al mig del bosc que envolta la casa hi ha una obra que em trastoca, m’altera amablement i m’imposa respecte. Ell, l’home i escultor, ha estat capaç d’invertir el procés normal de la creació i ha construït una casa que conté al seu interior una escultura. 

Una pedra immensa, mig verge i reinventada en algunes parts amb tocs precisos però mai geomètrics ni lineals, ni tan sols perfectes, envoltada de la paret rodona de la casa que la protegeix. Una petita obertura dóna accés a l’interior on la llum s’hi escola únicament per una finestra de petites dimensions. Diu ell, el propi autor i pare de la dura criatura, que la finestra és perquè la pedra observi el bosc sense por, amb la timidesa que deuen tenir, també les pedres, davant les seves companyes. 

Quedo captivat de la visita i satisfet perquè hi haurà més trobades. I especialment al saber que de les properes trobades en sortirà una col·laboració entre ell, jo i altres persones, també properes a mi fa anys, que permetran que la pedra, ara amagada, perdi una mica de la seva intimitat i sigui més vista. Ella i les seves companyes que, amb altres formes i altres tocs de les mans de l’escultor, reposen al mig del bosc. 

I tot marxant em quedo de nou amb el missatge de la primera pedra que he vist: me habitué a la incertidumbre. 

8 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Cierta incertidumbre siempre es necesaria. Buen viaje Oscar.

    Antonio Guijarro

  2. Antonio: en mi vida la incertidumbre es un concepto presente y que me gusta tener en ciertos casos. En otros muchos se necesita la seguridad y en momentos puntuales es conveniente el autosometimiento. Pero que te voy a contar yo a ti.
    Oye, hablamos a mi vuelta aunque de hecho seguiré estando operativo vía correo, teléfono y en el blog donde intentaré colgar cada día. Un abrazo!

  3. Anònim says:

    Marxa tranquil que aquí ho seguirem tenint tot sota control i t'informarem de les novetats. Amic meu una abraçada.

    Anton

  4. Molt bé Anton. Així m'agrada, que seguiu fent seguiment del personal i la ciutat jajaja. Una abraçada!

    Recorda que aniré fent el diari del viatge aquí al blog.

  5. Pere Sans says:

    Quina enveja em fas Òscar. Uns ens quedem currant i altres de vacances. Passao molt bé i compra algun regalet pels amics.

  6. Pere! que marxo a les dues coses perquè em coindeixen. Uns dies a treballar i uns dies a gaudir. Tres dies de feina però feina agradable i la resta de dies per fer turisme, presentar el meu llibre amb altres poetes d'arreu del món i descansar. Vida sana mentalment parlant que ara fa uns mesos que torno a fer-la. El fet d'estar desconnectat i sense informació de ningu que no vulgui veure atorga un estat de calma permanent que torno a gaudir i ara, a les amèriques, aquest estat es potenciarà encara més. Carpe Diem! Salut i una abraçada!

  7. M ha emocionat el comentari del que t ha inspirat la majestuosa peca "me habitue a la incertidumbre" pq jo quan entro en aquell espai curiosament sento una gran serenitat q hem fa feliç....
    La Comella es magica

  8. Si que és màgica La Comella. I és cert que em va impactar el text perquè a més va molt amb mi. M'agrada que t'hagi agradat Sonia.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -