ME HABITUÉ A LA INCERTIDUMBRE
Una pedra de grans dimensions que ha agafat les formes d’una
escultura conté un lema prou clar: me habitué a la incertidumbre.
És de les poques obres que hi ha a l’interior de la casa
d’una persona que sempre m’ha captivat d’ençà que la vaig conèixer, fa més de
vint i cinc anys quan jo estudiava Belles Arts i ell era un dels meus professors, i que ara tinc la ocasió de
redescobrir molt més a fons. Manté els gestos de sempre i la mirada serena, com
la seva conversa i el discurs que argumenta, amb la seguretat que atorga l'experiència, per parlar de la vida i la seva
obra.
Però ell ha anat més lluny en el concepte que es dóna a l’escultura.
Al mig del bosc que envolta la casa hi ha una obra que em trastoca, m’altera
amablement i m’imposa respecte. Ell, l’home i escultor, ha estat capaç d’invertir
el procés normal de la creació i ha construït una casa que conté al seu
interior una escultura.
Una pedra immensa, mig verge i reinventada en
algunes parts amb tocs precisos però mai geomètrics ni lineals, ni tan sols
perfectes, envoltada de la paret rodona de la casa que la protegeix. Una petita
obertura dóna accés a l’interior on la llum s’hi escola únicament per una
finestra de petites dimensions. Diu ell, el propi autor i pare de la dura
criatura, que la finestra és perquè la pedra observi el bosc sense por, amb la
timidesa que deuen tenir, també les pedres, davant les seves companyes.
Quedo captivat de la visita i satisfet perquè hi haurà
més trobades. I especialment al saber que de les properes trobades en sortirà
una col·laboració entre ell, jo i altres persones, també properes a mi fa anys,
que permetran que la pedra, ara amagada, perdi una mica de la seva intimitat i
sigui més vista. Ella i les seves companyes que, amb altres formes i altres
tocs de les mans de l’escultor, reposen al mig del bosc.
I tot marxant em quedo de nou amb el missatge de la
primera pedra que he vist: me habitué a la incertidumbre.
Comentaris
Antonio Guijarro
Oye, hablamos a mi vuelta aunque de hecho seguiré estando operativo vía correo, teléfono y en el blog donde intentaré colgar cada día. Un abrazo!
Anton
Recorda que aniré fent el diari del viatge aquí al blog.
La Comella es magica