Header Ads

DIARI DE LES AMÈRIQUES (10): UN BOSC DE SENSACIONS


El so de la selva, amb els ocells xiulant als arbres i els arbres saludant al vent. El so sempre salvatge, imprevist potser sovint, de la natura que es reinventa a cada moment. Aigua, llum, bosc, tròpic... 

És el paisatge del disc "Simbiosis" que ens ha presentat aquest vespre, hora a El Salvador, el músic Manuel Obregón en l'acte principal del VI Encuentro de Escritores que estem celebrant a Santa Tecla.

El Manuel, a més de músic, és el Ministre de Cultura de Costa Rica. Però això queda en un segon terme en una persona propera i senzilla com ell. Un piano de cua i un vídeo amb els detalls de la natura que us he explicat han posat les emocions a la nit, única en molts sentits, que hem gaudit i que serà irrepetible. Em guardo dues petites gravacions del concert per a una persona molt especial. 

Aquí tot és ple de complicitats com la imatge que encapçala aquest post, captada sense saber-ho els protagonistes, tot demostrant que hi ha persones amb les que sempre hi tindràs empatia i amistat. Som la Raquel i jo. 

La segona imatge també té la seva importància. Està feta al final del la presentació del llibre "Aforo Completo" que he fet avui al Palacio de las Artes y la Cultura de Santa Tecla. Un públic molt nombrós i atent ha escoltat la lectura de poesies de set autors de quatre països (Espanya, Mèxic, El Salvador i Guatemala) que ens hem despullat un cop més. 

He atès al senyor que us comentava ahir, aquell que va venir a demanar-me que llegís les seves poesies, dedicades a la seva dona i els fills que van morir quan el terratrèmol de Santa Tecla del 2001, i li he dit la veritat, amb la màxima sinceritat. Crec que, deixant a banda la qualitat literària de l'obra i les formes emprades a nivell lingüístic, ha de donar a conèixer els seus textos perquè són història viva dels seus fets i les seves emocions. Ha estat content d'escoltar la meva opinió i faré tot allò que estigui a les meves mans per aconseguir que els seus poemes es publiquin.

Aquest dissabte, a dos quarts de dotze del mati, tinc hora amb una altra persona que m'ha vingut a cercar avui. Va ser alcalde de Santa Tecla fa quaranta anys i va venir a Tarragona de visita. Guarda tots els documents i m'he compromès, per plaer personal i perquè s'ho mereix, a entrevistar-lo. Ja us informaré.

8 comentaris

Pere Sans ha dit...

Quin luxe viure el que vius tu i que exliques Òscar. Viu!

Oscar Ramírez ha dit...

Luxe és poc Pere. No et pots imaginar les vivències del dia a dia i les farres que ens montem de nit amb els músics a les terrases del paseo del Carmen. De primera. Ja visco Pere i ara més feliç que mai.

Anònim ha dit...

¿Com va anar la presentació del llibre?

Oscar Ramírez ha dit...

Va anar de primera anònim. Aquí a Santa Tecla la gent viu la ciutat i la cultura. Els actes s'omplen de gent i a més el public participa fent preguntes i animant fins el final.

Pere Sans ha dit...

I aquest bombonet que aguanta el llibre qui és?

Oscar Ramírez ha dit...

Una nova admiradora Pere jajaja. Aqui també triunfo jejeje.

Pere Sans ha dit...

Però la portes cap a casa o et quedes aquí amb ella?

Oscar Ramírez ha dit...

jajaja Pere. Tornaré jo i ella es quedarà aquí. Però els dos durem dintre nostre aquests dies viscuts aquí amb tot el què hem passat junts. La Maura, es diu així, és dolça, tendre, agradable, guapa, carinyosa, especial...
Ja et comentaré.

Amb la tecnologia de Blogger.