29 d’abril 2013


Ara que hem enllestit la feina i que ens queden uns dies lliures abans de tornar a casa, malgrat aquest concepte de casa es fa estrany quan ets en un lloc on t'hi has adaptat des del primera dia i on hi vius com un ciutadà local més, tenim temps per la calma i per a descobrir racons verges als nostres ulls fins el moment. La primera imatge que comparteixo és el símbol de la feina ben feta i de l'agraïment. 

Aquest matí, al mercadet local, m'han envaït els colors de les fruites tropicals que venen a peu de carrer i els aromes, ara a llegums i després a carn, a pupusas i tortitas, que et serveixen a l'instant en un espai no massa net però ple de persones que segueixen repartint amabilitat. No es pot triar però una mirada neta dissimula millor la resta de l'espai o paisatge més proper on t'hi acomodes. 

El cafè l'hem fet, repetint visita a la zona però no al mateix mirador, al peu del volcà, a El Boquerón. L'espai és senzill però les vistes, amb la ciutat al fons en un costat i el bosc dens i verdós a l'altre, donen la riquesa necessària al moment. La varietat de cafès de El Salvador, un dels majors productors del món, dificulta la tria però avui he optat per un Chalatenango que té un gust intens i un sabor volcànic, per la proximitat a l'espai magmàtic on el cultiven,  que et deixa una sensació agradable al paladar durant hores. La segona imatge del dia és del volcà. 

Ara que són les set de la tarda, hora local perquè a Espanya són les tres de la matinada, toca sortir a viure l'ambient del Paseo del Carmen. Tot és ple de petits negocis de restauració i locals musicals i el carrer es talla a la circulació de vehicles i s'omple de petites parades que venen menjar i begudes típiques, com el ponche casolà que ressuscita un mort, o productes artesans com ara polseres, arracades i anells o penjolls plens de colors. 

Prendre una Pilsener, cervesa local que costa 1,25 dòlars, i acompanyar-la d'un bon tamal o un ceviche per acabar bevent un mojito, a 2,5 dòlars la unitat, és un dels moments del dia. A cada local hi ha música de cantautor en directe a i a les terrasses s'hi ajunten colles d'amics i un d'ells sempre porta una guitarra i canten plegats. Unir-se a ells, i més que et conviden a anar la seva taula, és habitual, necessari i agradable. La tercera imatge és del Paseo del Carmen aquesta nit passada. 

I dit això, marxo a fer aquest exercici. Passejar per les paradetes i sopar en una de les terrasses. Avui he quedat amb uns amics que vaig conèixer ahir a la nit i que em van assegurar que aquesta nit tocarien alguna peça del Joaquin Sabina. I jo els vaig prometre que la cantaria amb ells. Si voleu venir ens trobareu al Bar La Eskina i avui la promoció del dia són tres mojitos per 5 dòlars. Haurem d'aprofitar-la, oi?


Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -