13 d’abril 2013


El tretze sempre ha estat el meu número preferit. Hi ha moltes persones que el rebutgen però a mi em dóna sort. Avui, 13 d’abril, fa justament un any que vaig presentar el llibre “Aforo completo. Tutto al completo” al barri tarragoní de l’Albada. 

L’acte va ser fruit d’una demanda d’un amic meu, que a més presideix l’associació de veïns d’aquesta zona, el Dani Juárez, qui m’apuntava que sempre es fan les presentacions al centre i mai als barris. 

De l’acte en tinc un molt bon record i especialment per un fet. Minuts abans d’iniciar-se la presentació va trucar-me per telèfon una persona molt especial que aquell dia no podia venir. Em va donar ànims i em va desitjar molta sort. La seva trucada, des de la distància a cent quilometres, va ser tot un regal. 

I va ser un acte especial per un altre motiu. Perquè quan presento llibres convido a amics meus a llegir alguns dels textos i aquell dia van llegir el Dani, el Xavi i el Carles, tres persones de qui tinc molt bon record i qui agraeixo de nou el seu esforç. 

I també va ser un acte especial perquè una bona amiga meva, la Raquel, va fer l’esforç de venir, tornant com tornava de viatge i estant cansada, a donar-me el seu suport. La seva presència, com la trucada rebuda que us comentava abans, va ser un bon regal. 

Òbviament també va ser un acte de primera per un altre motiu. Per comprovar que la gent que va venir a escoltar-nos va quedar molt contenta i s’ho va passar bé. Va ser, com totes les presentacions del meu llibre, un acte breu i amè. 

Ara que fa un any ho volia recordar. Han passat 365 dies i moltes coses a la meva vida. Una d’elles molt especial: la publicació d’un altre llibre, Agricultura Mental, que està tenint molt èxit i és a punt d’esgotar-se. Aforo Completo segueix ben viu com ho demostra el fet que d’aquí a dues setmanes el presenti lluny de casa, a quasi 10.000 quilometres de distancia, en un acte conjunt amb altres poetes i escriptors, entre ells el José Luis Rivas (Premi Nacional de Literatura de Méxic), i la pròpia presentadora, la poeta Giovanna Mazotti. Però això ja arribarà. 

Acompanya aquest escrit una bonica imatge de l’acte de presentació al barri de l’Albada. Són les mans de l’amic Carles Castillo subjectant la meva criatura literària. 

Us deixo a més l’enllaç amb l’escrit que vaig publicar el dia després de la presentació: LINK

12 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Segur que va ser un dels millors dies dels últims anys. Recordo que en aquella època estaves en un estat primordial a nivell creatiu. Ara pel que veig també. Ànims pajaru!

    Anton

  2. Anton si que és cert que va ser un dels millors dies per tot el que comento i que va succeir aquell dia. Et sembla poc tot el que va passar? Va ser un dia de primera. I si que estava en un estat creatiu molt bo. Com ara. Salut!

  3. Anònim says:

    Enhorabuena por este aniversario Òscar. Y también por la presentacion que anuncias con poetas tan importantes. Vaya lujo amigo mío te lo mereces. Un abrazo.

    M.H

  4. Muchas gracias! La verdad es que estoy muy contento por esa presentación y también porqué con Giovanna Mazotti y José Luis Rivas, y con muchos otros poetas, haremos lecturs de textos en las escuelas. Estas actividades siempre van bien y demuestran que vas por el buen camino. Hablamos. Un abrazo!!!

  5. Anònim says:

    Un año da mucho de si

  6. Anónimo es verdad. Aunque hay que saber aprovechar el tiempo o como digo siempre: poner vida a los años y no años a la vida.

  7. Anònim says:

    http://noticias.es.msn.com/lo-mejor-del-2012/

  8. Anònimo ya ha visto el enlace pero no se trata de un año de enero a enero ni de notícias mundiales. Hablo de mi año particular de abril a abril. Que son las que he comentado en el escrito: presentar el libro, contar con esas dos grandes personas que cito, reunir a los amigos y escribir un libro nuevo. Pero no es un resumen anual como el que tu me enlazas. Pero qu gracias!

  9. Pere Sans says:

    Els amics sempre hi estan quan els saps cuidar i et cuiden. Aquesta es la virtut amic Òscar.

  10. Si Pere. Sovint hi ha amics que pots tenir en la distància un cert temps però que mantens i retrobes. Altres els tens sempre a prop. Però el que importa és tenir amics, sortir al carrer i que et saludin i t'aturin i parlis amb ells. En cas contrari, passant desepercebut la vida és molt trista.

  11. Anònim says:

    In bello primum

    Anton

  12. jajaja Anton. Ara i sempre. En això sóc expert. Dixit Dictum.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -