28 d’abril 2013



Els dies són generosos pel que fa a vivències aquí a Santa Tecla. A part de tot allò que aprenc i em nodreix amb les persones que hem convidat a l'Encuentro de Escritores, que hem clausurat amb un èxit rotund fa una horeta (mireu la foto), hi sumo un llistat d'altres persones que estic coneixent per motius no previstos i ben diversos.

Ahir se'm va apropar un home que havia escoltat que jo venia de Tarragona. Se'n va cap als 80 anys i és elegant però senzill vestint. Té una mirada dolça, un to de veu suau i la educació necessària, que és molta, per escoltar en calma i parlar quan toca. Es diu José Domingo Chavez i va ser alcalde de Santa Tecla entre els anys 1970 i 1974. 

Va tenir la oportunitat de viatjar a Tarragona en aquella època en dues ocasions i en les dues va iniciar les converses per aconseguir que la ciutat bimil·lenària s'agermanés amb el municipi salvadoreny. No ho va aconseguir però ha estat guardant tota la documentació dels seus dos viatges aquests últims quaranta anys. Em deia que estava convençut que algun dia, que no sabia quan arribaria, vindria la persona adequada per parlar del tema i mostrar els seus records, compartir-los. I també diu que la persona sóc jo.

Vaig quedar amb ell aquest matí, horari de El Salvador, i he assistit a la cita, al Palacio de las Artes y la Cultura, amb moltes ganes. M'ha mostrat la documentació i li he fet una entrevista de quasi una hora de durada que he enregistrat. M'he compromès a publicar la nostra conversa a algun diari o, en cas que no interessi, al meu blog. I com ja em coneixeu, sabeu que ho faré. Li he comentat que l'alcalde Vilar, que ocupava el càrrec quan ell, el José Domingo era també alcalde, va morir fa un mes. I ha plorat una bona estona sense poder parlar. He respectat el sentiment i ho ha agraït mentre es disculpava per haver plorat.

Acabada l'entrevista m'ha dit que es volia fer una foto (mireu-la) amb els tres llibres més importants que té ara mateix. Un és un llibret sobre Tarragona que li van regalar l'any 1972. L'altre és un llibre sobre la història de Tarragona que va comprar ell. El tercer llibre és Aforo Completo, el meu llibre, que ahir va aconseguir a la presentació que vaig fer en el marc del Encuentro de Escritores. M'ha emocionat, i ho dic sincerament, aquest gest. A la imatge, els ensenya.

I ara, tot venint de la Plaza de la Musica on hem fet el concert de cloenda, m'ha succeït un altre moment que m'ha tocat la fibra i m'ha generat molta tendresa. De sobte algú m'ha tocat l'esquena i he sentit una veu infantil que, tot volent-me espantar amablement, em deia: Buuu.

Era una nena petita. Ven roses a un dolar i m`ha dit si en volia una. Li he donat el dolar, he triat la rosa i li he donat a ella mateixa. I ella m'ha regalat un somriure que no té preu. I m'ha preguntat d'on era jo. I mentre es mirava la càmera de fotos que jo duia penjada m'ha preguntat si la podia portar a ella amb mi cap a Espanya. I jo, que m'he quedat bastant descol·locat imaginant com deuen viure a casa seva en una ciutat on encara hi ha zones molt pobres i amb families que tiren endavant també els nens, li he dit que SI, que la podia prendre amb mi però dins de la càmera. I ens hem fet aquesta foto que també comparteixo amb vosaltres. 

En situacions com aquestes es referma una frase que vaig escoltar una vegada i en la que sempre he cregut: totes les coses importants de la vida no són coses

D'aquí a uns dies el José Domingo seguirà a Santa Tecla fent la seva vida diària que passa per anar a la biblioteca a llegir i ajudar al seu fill que fa poc que ha obert una consulta medica esportiva. Mentre, la nena seguirà matinant pels carrers i el Paseo del Carmen venent roses a un dolar. I jo seré de nou a Tarragona però els duré al cor per sempre i a la càmera per quan vulgui remirar unes emocions que surten soles i que eren aquí, a El Salvador, esperant-me per viure-les.

8 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Definitivament ets un crack pajaru. Torna aviat i porta café.

    Anton

  2. Anònim says:

    Vaig anar a Santa Tecla fa set anys i observo que no té res a veure amb l'actual ja que hi ha canvis i bons.

  3. jajaja gràcies Anton. Portaré café però encara falta perquè torni. T'aviso.

  4. Anònim és que la ciutat ha fet un gir radical en poc temps i ara és segura, moderna i alegre. Òbviament hi ha pobresa en algunes zones però això abans també hi era.

  5. Anònim says:

    Siempre conociendo gente nueva y entregandote como persona. Estos placeres que vives con este señor que fue alcalde y el de la niña que es para comersela de lo guapa que es no tienen precio como tu dices. Veo de nuevo en tus ojos la felicidad y la alegria y eso me agrada mucho. Un beso muy fuerte.

    M.H

  6. Muchas gracias. No es que me entregue, que lo hago, lo que pasa es que tengo la sensación que estas personas estaban en este paisaje para que las viese y las escuchase y me escuchasen. Es una sensación extraña y a la par agradable.

    Y es cierto que estoy feliz y alegre. Jamás dejé de estarlo del todo aun con esa pausa que hice, poco adecuada pero que estaba también en mi camino vital. De todo se aprende. De lo malo o menos bueno también. Vivimos, como escribí en su día, de emociones y sentimientos, a golpes de ellos. Cuando regrese te llamo. Un besazo.

  7. Anònim says:

    ¿segueixen funcionant penosament la telefonia mobil i els wifis?

  8. El tema mòbil funciona molt bé però el tema wifi va a zones. Jo sóc a Santa Tecla i ens dóna cobertura la companyia telèfonica de Costa Rica o sigui que les connexions de la meva zona s'estableixen com del país veí. I el meu jefe que és a San Salvador si que es connecta des dels serveis de El Salvador. A mi el wifi em funciona ràpid i a ell molt lent. Però pel que em deien l'altre dia ha millorat tot molt en comparació a abans.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -