31 de maig 2015



Al Duomo d’Altamura hi ha ara una boda. L’espai, imponent per la grandesa i l’elegància, acull la majoria de compromisos matrimonials de la ciutat i no serà pas perquè no hi hagi altres esglésies. Mentre observo els guarniments i entren els nuvis, una dona gran se m’apropa i em diu:

-         - Guarda! Che bella è, oggi, Bianca! (guaita, que maca va avui la Blanca)

No conec a la dona ni a la Bianca, la núvia. Però, veient la cara que fa i l’il·lusió que hi posa dient-m’ho, li responc:

-         - Come sempe signora, come sempre. (com sempre senyora, com sempre).

Jo m’allunyo per sortir de la catedral. La dona va endavant, cap als primers bancs. Penso que és l’àvia de la Bianca. S’assemblen. Els anys no li han pres tampoc la bellesa que manté al rostre. És un gran dia per a tots avui. 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -